Llegir a Virginie Despentes sempre és un gust. L’autora feminista, famosa a partir del seu assaig Teoria King Kong, va publicar entre 2015 i 2017 la trilogia Vernon Subutex, de la qual hem llegit ara la primera part. … More Vernon Subutex 1 | Virginie Despentes
La primera vegada que vaig llegir la Mònica, encara vivia a Barcelona i treballava a una cafeteria que es trobava a 45 minuts de casa meva. Els trajectes eren llargs i feixucs: incloïen un transbord de metro i un passeig solitari entre pàrquings semiabandonats. Sí, Barcelona no és només la Catedral del Mar, la Sagrada Família i l’hotel W. La qüestió és que, en aquesta excursió que feia fins a la feina, llegia molt. Era un dels avantatges d’aquella rutina. Era hivern quan vaig llegir violeta i el llop, anava en el metro, que anava atapeït de gent adormida, i em vaig posar a plorar. … More La dona invisible
Fa un parell d’anys, en una taula rodona de la Barcelona Negra, la Cristina Fernández Cubas va dir que el més complicat d’escriure és trobar el to. El to, deia, ningú no l’aprecia quan està ben definit, però tothom se’n fa creus quan no ho encertes. És quelcom subtil, complicat de definir, però un dels aspectes més importants d’una bona obra. Doncs bé, la Sílvia Soler, autora de El fibló, utilitza un to tendre, seré i elegant que s’escau perfectament amb la temàtica de la novel·la que ens ocupa. I és precisament per aquesta forma d’explicar de manera simple però acurada, que he gaudit de debò de la lectu … More El fibló | Sílvia Soler
Vaig manllevar El vel de la deessa perquè l’autora, Glòria Sabaté, va ser una de les meves professores a la facultat. Segur que vosaltres, si haguéssiu estat en la meva situació també ho hauríeu fet. Si una professora de literatura, fa un llibre, l’has de llegir, perquè us imagineu que algú que parla de literatura no sàpigues escriure-la. En aquest cas, tenia la sensació que la Glòria tindria el do de l’escriptura: a les classes transmetia tant d’amor cap a les lletres, que era pràcticament impossible pensar que no podria parir una bona novel·la. … More El vel de la deessa | Glòria Sabaté
Hi ha llibres que, un cop llegits, recordes dies, setmanes, mesos, anys: o bé perquè són molt dolents o bé perquè són brillants. Després, n’hi ha d’aquells que oblides a la setmana següent, que et deixen impassible, indiferent. Germanes entra dins de la segona categoria, anem a veure per què. … More Germanes | Imma Monsó
Barcelona, com a ciutat literària, projecta una subtil ombra negra on s’aixopluguen una sèrie d’històries grises interconnectades. Unes històries on l’assassinat, la fragilitat de la vida, viuen amb la quotidianeitat de farmàcies, carrers populars i luxe diplomàtic. En Matèria grisa, de Teresa Solana, en trobem unes quantes, d’aquestes. … More Matèria grisa | Teresa Solana
Si poguéssim triar els nostres pares, hauries triat els teus? La resposta d’en Dídac és contundent: «Si poguéssim triar els nostres pares, jo, a la mare, segur que la deixo per a algú altre. Seguríssim, vaja. I al pare, potser també». … More Nocturn per a la Mafalda | Dolors Garcia i Cornellà
Dolça introducció al caos és una cançó, literalment. Una cançó de l’àlbum La ley innata d’Extremoduro. Jo sempre he sigut una lectora sorollosa. M’agrada llegir amb música, amb la televisió posada, al metro, a l’autobús, al parc i a la platja. Però sempre tinc els sons de fons, no els hi paro esment. En canvi, en aquest cas, he escoltat la cançó del grup extremeny amb atenció i us convido a tots que prengueu l’experiència d’escoltar-la abans o mentre llegiu l’obra de Marta Orriols. La melodia i la lletra et transporten a la història de la Marta i en Dani, els seus protagonistes. … More Dolça introducció al caos | Marta Orriols
El protagonista arriba a una petita illa en mig de l’oceà fugint del seu passat vinculat amb l’IRA. Allà, descobreix que a l’illa, a més del farer, hi han criatures amfibies que ataquen de nit. … More La pell freda | Albert Sánchez Piñol
En Mufló, un paio prou indesitjable, acaba aïllat a Lapònia al mateix temps que el Pare Noel desapareix. … More Lapònia | Montse Subirana
leemergence.com 