La dona invisible

La primera vegada que vaig llegir la Mònica, encara vivia a Barcelona i treballava a una cafeteria que es trobava a 45 minuts de casa meva. Els trajectes eren llargs i feixucs: incloïen un transbord de metro i un passeig solitari entre pàrquings semiabandonats. Sí, Barcelona no és només la Catedral del Mar, la Sagrada Família i l’hotel W. La qüestió és que, en aquesta excursió que feia fins a la feina, llegia molt. Era un dels avantatges d’aquella rutina. Era hivern quan vaig llegir violeta i el llop, anava en el metro, que anava atapeït de gent adormida, i em vaig posar a plorar. … More La dona invisible