Títol: Serps i paisatges
Publicació: 2019, Editorial Bromera
Temàtica: Poesia
Pàgines: 74
Autor: Iban Leon Llop
Puntuació: 10 /10

Tenia ganes de llegir poesia en valencià. Des que he vingut a viure a Castelló, m’encanta seure a les cafeteries a sentir les diferències dialectals que hi ha entre el català oriental i l’occidental, mentre menjo un cafè amb llet i una pasteta. Ara ja sabeu com passem el temps lliure els lingüistes, sentint converses d’altres persones, com periodistes del cor, però sense parar atenció a les xafarderies (gairebé mai).

Serps i paisatges és una antologia poètica que descriu Borriana. Com anticipa el títol, els poemes de l’ Iban L. Llop estan plenes de serps, de petites desgràcies que creen una petita distància entre l’escriptor i la seva ciutat natal. Paraules amb una mica verí, que deixen el lector amb un xic d’angoixa. Però també, poemes plens de paisatges on el protagonisme el reben les persones que l’habiten. Noms propis i fets reals. Racons que són capaços d’evocar dies sencers, setmanes i anys.

He sentit que els carrers eren tan meus, com seus. I he vist passar les històries davant dels meus ulls, a mesura que passava les pàgines. Les metàfores, que són prou clares, fan brollar del cor sentiments complexos que són fàcilment reconeguts per tots aquells que hem immigrat algun cop a la vida i hem tornat a casa per Nadal.

No tinc res dolent a dir. És una bona antologia, amb una lírica clara, precisa, propera i amb molt de contingut. Ha estat un gran descobriment i una petita delícia.