Títol: La filla estrangera
Idioma: Català
Autora: Najat El Hachmi
Editorial: Grup 62
Publicació: Setembre de 2015
Format de publicació: Cartoné, ePub
Temps estimat de lectura: 5h, 216 pàgines
Génere: Novel·la. Realisme, immigració, integració, feminisme
Puntuació: 7/10
Sinopsi: La protagonista es debateix entre fugir de Vic per a fer una vida nova a la gran ciutat i dexiar enrrere el món tradicional marroquí, o quedar-se i acceptar un matrimoni de conveniència.

---

Una de les funcions de la ficció és denunciar, mostrar allò que es troba més enllà dels nostres nassos, just darrere la porta del veí, els carrerons que no trepitgem quasi mai, o els individus que viuen atrapats per una situació conflictiva entre el jo i el nosaltres.

Qui sóc jo? Quin és el motiu per al qual he nascut? Aquestes preguntes són les que es fa la protagonista de La filla estrangera, llibre escrit per Najat El Hachmi, al llarg de tota la novel·la. En el primer capítol la noia vol fugir, es prepara, però un fet nimi, fins i tot ridícul, la farà dubtar si és el que ha de fer. Perquè marxar-se significa abandonar a la seua mare, la dona que ho ha deixat tot per a cuidar d’ella, la protagonista, i acceptar allò que sap que farà més feliç a sa mare que no a ella.

La narració és en primera persona, tota a partir de la visió i comprensió del món de la narradora. Aquesta noia va arribar a Vic des del Rif, va ser una molt bona estudiant com demostra la seua nota a Selectivitat, i és amant dels llibres, la lectura i la llengua. Emperò no s’integra bé a la societat tradicional marroquina, la qual analitza i critica des del seu punt de vista de doblement estrangera: estrangera a Vic, estrangera al Rif.

Per altra banda, el llibre té una forta càrrega feminista, lingüística i antiracista, entre altres. El feminisme surt quan es destaquen els rols de gènere tant a la societat cristiana com, especialment, a la musulmana. Si vol ser una bona marroquina, ha de renunciar a allò que li dóna plaer: la lectura, perquè els llibres no li serviran per a res, i a la intimitat – sexe. El vessant lingüística s’entronca en la part d’antropologia, o com es perden conceptes, significats, per manca d’ús de la llengua i la falta d’interés per part dels altres per a completar les traduccions. I, per a acabar, la part antiracista es mostra en les dificultats d’integració de les comunitats musulmana i cristiana a Vic, o la descripció de les tradicions musulmanes, que anul·len la meitat de la població tancant-la sota vels i obligacions.

Aquest llibre és, per tant, un llibre realista, crític, i que pretén donar veu a una part de la societat que, ara per ara, es troba empresonada darrere dels murs del racisme, el masclisme i una tradició ultraconservadora. Recomanable.