Títol: La memòria de l’arbre
Publicació: 2017, Editorial Anagrama
Temàtica: Família/ Vellesa / Alzheimer
Pàgines: 232
Autora: Tina Vallès
Puntuació: 10 /10

Sinopsi: «Em puc posar content?» No sap per què, el Jan intueix que no és tan bona notícia que ara siguin cinc a casa. Els avis Joan i Caterina han deixat Vilaverd i s’han instal·lat amb ells al pis del barri de Sant Antoni, a Barcelona. I aquest canvi alterarà el dia a dia a casa, on les paraules i els silencis prendran nous significats.

La Tina Vallès acaricia amb les paraules. La seva narrativa és suau, dolça. La trama entra en els teus sentits, com el vent de primavera entra a casa quan deixes una finestra oberta. De mica en mica, aixecant la pols, fent ballar les cortines. Aquesta és la sensació que m’ha acompanyat durant tota la lectura.

La memòria de l’arbre no és una història fàcil, tracta sobre les petites desgràcies que envolten la pèrdua de la memòria en les persones grans. L’explica en Jan, el nét d’en Joan, que veu com la seva família pateix amb la malaltia del seu avi. Però la narrativa no només se centra en la malaltia, també en la salut i en la vida. En Jan ens explica la seva relació amb els avis i amb la resta de la família (els seus pares, el seu millor amic i els veïns). Un munt d’aventures descrites amb una delicadesa molt pròpia de la Tina Vallès, però també amb una poesia i una metàfora que alleugeren la duresa del relat.

Tots els detalls que s’hi descriuen són grans metàfores sobre la vida, el pas del temps, el record i la mort. Els arbres amaguen secrets al tronc, i les «o» que dibuixen tot el paisatge són imatges guardades a la memòria del cor i els rellotges que avancen, i que fins i tot, molesten, un dia s’esgoten i paren el temps. Us convido que el llegiu, que cerqueu aquestes pinzellades, i que païu totes les paraules, una per una, glopet a glopet.