La mort de Guillem

Van matar a Guillem Agulló l’onze d’abril de 1993, quan el que escriu aquestes línies tenia 8 anyets i no s’adonava de res del que succeïa al seu voltant. El van matar a pocs kilòmetres d’on visc uns neonazis que el van marcar, el van seguir i quan van tindre l’oportunitat el van apallissar i apunyalar. El motiu? La seua ideologia. Guillem era d’esquerres i nacionalista, era un activista antiracista i pacifista. La mort de Guillem, de Jaume Fuster, narra aquests fets. … More La mort de Guillem

Ni tan alts, ni tan rics

És una comèdia que intenta jugar amb uns personatges paradigmàtics de tota una generació que es passà part de la seua joventut lluitant per uns ideals i per un món millor però que ha acabat integrant-se i ara es veu abocada a enfrontar-se amb les seues pròpies contradiccions i els seus propis somnis. … More Ni tan alts, ni tan rics

El fibló

Fa un parell d’anys, en una taula rodona de la Barcelona Negra, la Cristina Fernández Cubas va dir que el més complicat d’escriure és trobar el to. El to, deia, ningú no l’aprecia quan està ben definit, però tothom se’n fa creus quan no ho encertes. És quelcom subtil, complicat de definir, però un dels aspectes més importants d’una bona obra. Doncs bé, la Sílvia Soler, autora de El fibló, utilitza un to tendre, seré i elegant que s’escau perfectament amb la temàtica de la novel·la que ens ocupa. I és precisament per aquesta forma d’explicar de manera simple però acurada, que he gaudit de debò de la lectu … More El fibló

El vel de la deessa

Vaig manllevar El vel de la deessa perquè l’autora, Glòria Sabaté, va ser una de les meves professores a la facultat. Segur que vosaltres, si haguéssiu estat en la meva situació també ho hauríeu fet. Si una professora de literatura, fa un llibre, l’has de llegir, perquè us imagineu que algú que parla de literatura no sàpigues escriure-la. En aquest cas, tenia la sensació que la Glòria tindria el do de l’escriptura: a les classes transmetia tant d’amor cap a les lletres, que era pràcticament impossible pensar que no podria parir una bona novel·la. … More El vel de la deessa

Sense codi de barres

Feia molt de temps que no llegia ni en català, ni literatura juvenil. El motiu? Supose que el de sempre: no trobar cap títol que m’atraguera. Per això, l’altre dia aní a la biblioteca amb la sana intenció de canviar aquesta situació de monopoli literari en castellà i per a adults i trobí aquest Sense codi de barres, de Ruth Tormo, publicat per Fanbooks el 2020. El resultat: satisfacció. … More Sense codi de barres

Matèria grisa

Barcelona, com a ciutat literària, projecta una subtil ombra negra on s’aixopluguen una sèrie d’històries grises interconnectades. Unes històries on l’assassinat, la fragilitat de la vida, viuen amb la quotidianeitat de farmàcies, carrers populars i luxe diplomàtic. En Matèria grisa, de Teresa Solana, en trobem unes quantes, d’aquestes. … More Matèria grisa

Dolça introducció al caos

Dolça introducció al caos és una cançó, literalment. Una cançó de l’àlbum La ley innata d’Extremoduro. Jo sempre he sigut una lectora sorollosa. M’agrada llegir amb música, amb la televisió posada, al metro, a l’autobús, al parc i a la platja. Però sempre tinc els sons de fons, no els hi paro esment. En canvi, en aquest cas, he escoltat la cançó del grup extremeny amb atenció i us convido a tots que prengueu l’experiència d’escoltar-la abans o mentre llegiu l’obra de Marta Orriols. La melodia i la lletra et transporten a la història de la Marta i en Dani, els seus protagonistes. … More Dolça introducció al caos