Mio, el meu Mio | Astrid Lindgren

Autor: Astrid Lindgren
País: Suècia
Títol: Mio, el meu mio
Gènere: Infantil, fantasia
Any de publicació: 1954
Editorial: Kókinos
Primera publicació?: No
Llengua de redacció: Suec
Llengua de lectura: Català
Nota:
9/10

Com les regles estan per a trencar-les, hui fem una excepció a la nostra norma de publicar autors vius per a escriure sobre Astrid Lindgren i el seu llibre de 1954 Mio, el meu Mio. Per què? Per que podem, primer, i segon, perquè el llibre ho mereix.

Un servidor té una relació d’amor-odi cap a la fantasia. L’obra de Tolkien va ser, diguem-ne, el meu primer referent literari. Les pel·lícules i jocs de fantasia, quan era xiquet, sempre m’han agradat. Però em vaig fer major i, segons el meu criteri literari madurava, altres llibres de fantasia que trobava em semblaven avorrits, plans, sense gaire interés. Segurament, si haguera trobat aquest Mio, el meu Mio, la meua opinió sobre la fantasia s’haguera mantingut alta, estimable, màgica.

El llibre, per a qui no ho sap, conta la història de Bosse, un xiquet adoptat que es troba sol i apartat. Els seus pares adoptius el menyspreen, enveja al seu únic amic, i llevant d’uns pocs adults, troba el món hostil i desagradable. Fins un dia que, per art d’un geni tancat a una ampolla, viatja a la Terra de la Llunyania, on descobreix el seu lloc al món i comença la seua gran aventura.

La història segueix el viatge de l’heroi a ulls clucs. Un inici on hi ha una inquietut, després la invitació a l’aventura, el descobriment d’amics i enemics, l’enfrontament contra el gran enemic, l’expiació i el renaixement. És un món purament fantàstic, però del que es poden entreveure les relacions directes amb el món real de Bosse. Més enllà de l’aventura, el llibre ens parla de la relació d’un xiquet amb el seu entorn, la relació dels adults i els altres xiquets amb ell. Com a lectors podem interpretar La Terra de la Llunyania és una projecció del seu món, una fantasia que es crea per a sobreviure, una desconnexió amb una realitat que no pot soportar o un exercici per a trobar el costat meravellós, un espai, tot i que irreal, que el permeta viure i ser feliç.

Tot ser un llibre infantil, com a adult, l’he gaudit moltíssim. No només per la història, preciosa, i la forma de narrar de Lindgren, sinó per tots els significats i el subtext que se li pot traure al llibre. Per molts que altres s’empenyen en dir que literatura és qualsevol cosa amb inici, nús i desenllaç, llibres com aquest ens demostren què és la literatura: una història sense fi, que cada vegada que la llegim ens puga aportar una cosa diferent, i que a cada lector li parle d’una altra cosa, íntima i única.

Qui és Astrid Lindgren

Astrid Lindgren (domini públic)

Astrid Lindgren (Vimmerby, 1907 – Estocolm, 2002) va ser una escriptora i activista sueca, que va escriure obre com Pippi Calcesllargues o Els germans Cor de Lleó.

Com a escriptora, va rebre el premi Hans Christian Andersen l’any 1958, i el premi Right Livelihood l’any 1994.

Com a activista, va destacar per la seua defensa dels animals i les teories feministes. Va ser tan considerada al seu país que l’any 1979 es va promulgar la llei contra la violència infantil a Suècia arran el seu discurs «Violència, mai més!» i l’any 1988 la coneguda com «Llei Lindgren» en contra del maltractament animal.

Fonts: Viquipèdia i Santos Ochoa


Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s