Autor: Silvestre Vilaplana
Comunitat autònoma: Comunitat Valenciana
Títol: La música del diable
Gènere: Juvenil. Misteri
Any de publicació: 2020
Editorial: Cruïlla
Primera publicació?: No
Llengua de redacció: Català
Llengua de lectura: Català
Nota: 6/10

El títol d’aquest llibre, La música del diable, de l’escriptor alcoià Silvestre Vilaplana, és molt seductor. En un sol títol es combina la música i el misticisme cristià. La música m’agrada, el satanisme sempre m’ha fet molta gràcia. A més, es tracta d’un llibre en valencià, d’aventures i misteri, temes sempre interessants. Per tant, estava condemnat a llegir-lo.

Perquè ens fem una idea, la història s’inicia amb la desaparició de l’avi de Sara, la protagonista. El seu avi, Lluc, és un dels compositors més prestigiosos però amb una vida d’aïllament i separació de la societat durant els darrers anys, i la desaparició és voluntària. És Sara, amb l’ajuda d’uns personatges eixits de l’entorn del seu avi, qui haurà de descobrir el motiu de la seua marxa, a partir de les pistes que li ha deixat entre peces musicals, jocs matemàtics i codis QR.

La música del diable és un llibre d’aventures més bé tirant cap a clàssic. L’escriptor proposa un enigma, unes pistes, i el lector només ha d’anar llegint per a veure com els protagonistes van resolent-les amb major o menor dificultat. Com no es posa en cap moment en perill la vida de cap dels personatges, la relació entre el desaparegut i ells és distant, i les proves es resolen amb rapidesa, la lectura d’aquest llibre recorda a una escape room amb colps d’enginy forçats i casualitats no tan casuals que fan que la curiositat del lector vaja no a com resoldran la prova, sinó a quina serà la següent.

Com no es posa en cap moment en perill la vida de cap dels personatges, la relació entre el desaparegut i ells és distant, i les proves es resolen amb rapidesa, la lectura d’aquest llibre recorda a una escape room

Per altra banda, és interessant l’ús d’una banda sonora, en forma de QR, amb més pes a la trama que altres llibres de temàtica juvenil. Des de fa uns anys està de moda afegir una llista de reproducció o uns enllaços completament gratuïts per tal de fer al lector més partícip de les aventures i desventures. En aquest llibre la música sí que té sentit, l’autor ens invita a conéixer peces importants de la música occidental que serveixen per a fer avançar la trama. I parlar en un llibre de Tartini, John Cage, Robert Johnson o el mateix Paganini sempre és benvingut.

Si el recurs d’involucrar música amb forma de QR s’agraeix, això d’anar a caure amb la més que vista història de la venda d’ànimes al diable i l’esforç per evitar finalitzar la transacció acaba sent repetitiu. La figura de l’Home de fang, com es denomina al Diable, acaba sent estereotípica, patètica i risible, un enemic fàcil d’enganyar, difícilment creïble per a ser la reencarnació del Mal. ¿Com pot ser que el Mal absolut es deixe enganyar per una xiqueta i un vell? Costa d’acceptar. Una llàstima, perquè la història prometia.

Sobre l’autor