La mort de Guillem

Autor: Jaume Fuster
Comunitat autònoma: Catalunya
Títol: La mort de Guillem
Gènere: Periodístic. True-crime
Any de publicació: 1996
Editorial: 3 i 4
Primera publicació?: No
Llengua de redacció: Català
Llengua de lectura: Català

Van matar a Guillem Agulló l’onze d’abril de 1993, quan el que escriu aquestes línies tenia 8 anyets i no s’adonava de res del que succeïa al seu voltant. El van matar a pocs kilòmetres d’on visc uns neonazis que el van marcar, el van seguir i quan van tindre l’oportunitat el van apallissar i apunyalar. El motiu? La seua ideologia. Guillem era d’esquerres i nacionalista, era un activista antiracista i pacifista. La mort de Guillem, de Jaume Fuster, narra aquests fets.

El vaig agafar de la biblioteca perquè és important que no oblidem, que descobrim el passat, i que el passat, les accions i els assassinats d’ahir i abans ahir ens tornen a explicar, quantes vegades siga necessari, com funciona el món on vivim. I el llibre de Fuster narra els fets, des de la planificació fins a les conseqüències socials, de l’assassinat de Guillem a Montanejos.

Per a fer-ho, l’autor divideix el text en quatre parts: primer ens fa una reconstrucció dels fets des de la perspectiva d’alguns veïns, amics i les persones que van atendre a Guillem. Després ens explica com es va conspirar per acoquinar-lo, amb conseqüències fatals. Continua amb les mesures preses pels neonazis per a aïllar als assassins dels autors ideològics. Continua amb la investigació judicial, les manifestacions i el debat produït al voltant dels fets, entre advocats i elements de la societat valenciana.

El llibre està escrit amb un estil directe, centrant-se en els fets i les descripcions. El llibre transmet fidelitat amb el que va ocórrer durant aquells dies, només substitueix noms propis. Es recolza en declaracions oficials i atestats policials per a narrar-nos els fets, explorant amb el camp de la ficció aquells punts on la trama no compta amb textos oficials. A més, l’autor juga amb la repetició d’escenes des de diversos punts de vista per a donar-nos una perspectiva a 360 graus, des de totes les perspectives possibles, dels fets. També repeteix l’escena clau, l’assassinat i les reaccions dels assassins, per a mantenir-nos atrapats, sentir que també som Guillem, que també ens ha apunyalat a nosaltres.

Tot i que l’autor va faltar el 31 de gener de 1998, fem una excepció a la nostra regla de publicar autors contemporanis per a recordar aquest llibre, perquè ara, quan la ultradreta i partits que són considerats feixistes són a ajuntaments, parlaments i cambres governamentals, quan els delictes d’odi creixen, quan la intolerància i el menyspreu al diferent és cada dia més notori, hem de recordar, llegir, i dir que la nostra memòria és la memòria de persones com Guillem, com Carlos Palomino, i com tants que han sigut assassinats per motius ideològics. Si oblidem què va passar, permetrem que es repetisca, i ningú hauria de patir dolor per pensar diferent, per parlar diferent i per ser diferent.


Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s