Autora: Virginie Despentes
País: França
Títol: Vernon Subutex 1
Gènere: Novel·la. Ficció contemporània
Any de publicació: 2019 (l’edició llegida), 2015 (original)
Editorial: Sembra llibres
Primera publicació?: No
Llengua de redacció: Francés
Llengua de lectura: Català
Nota: 8/10

Llegir a Virginie Despentes sempre és un gust. L’autora feminista, famosa a partir del seu assaig Teoria King Kong, va publicar entre 2015 i 2017 la trilogia Vernon Subutex, de la qual hem llegit ara la primera part.

La història principal al voltant de Vernon Subutex, un antic venedor de discos a París que, a causa de la crisi de la indústria musical, es veu sense feina, sense diners i, per últim, sense casa. La segona se centra en l’interés d’un empresari cultural en furtar-li a Vernon la còpia d’una confessió enregistrada de l’Alex Bleach, músic famós, amic de Vernon, que mor al principi de la novel·la. La primera part, aquesta de la que parlem, se centra en els seus intents per mantindre’s baix un sostre. Els seus esforços ens serveixen per a veure el que realment interessa de la novel·la, més enllà, és clar, del mateix personatge de Vernon: la decadència de la generació francesa, urbana, nascuda cap a la fi dels anys seixanta.

L’autora no té pietat en fer sang dels seus personatges. De les dues branques, la de Vernon mostra una decadència total, personatges alienats, afectats pels excessos, supervivents o marcats per les irreflexions. La de la gravació, al contrari, amb els seus personatges més marginals, com transsexuals o filles d’actrius porno, eminentment femení, aporta personatges més complexos, més rics i interessants.

A tot això ajuda la prosa de Despentes. La seua forma d’escriure és molt ràpida, col·loquial i directa. Fuig de les primeres persones per a crear, amb una mica de distància d’una tercera aquiescent, una imatge nítida del món que descriu.

Juntament amb l’estil, la barreja de personatges i situacions crea un mosaic molt ric, de reflex social, a costa de sacrificar la velocitat de la trama. Vernon, com a heroi, es deixa anar: sura de casa en casa i és la seua presència la que ens serveix d’excusa per a conéixer als altres. La part central del llibre es dedica pràcticament a això, a mostrar, mentre que la primera ens planteja la trama i la tercera, de cara al final, és quan hi ha canvis importants en la història, com si la trama servira com a excusa per a mostrar el ventall de personatges que, imagine, faran la seua en la segona i la tercera part.

Qui és Virginie Despentes?