Autor: Albert Villaró
País: Andorra
Títol: La companyia nòrdica
Gènere: Novel·la històrica, fantàstica
Any de publicació: 2020
Editorial: Columna
Primera publicació?: No
Llengua de redacció: Català
Llengua de lectura: Català
Nota: 2/10

Novel·la històrica? Fantàstica? Tot a l’hora? Diazepam? Exactament, què es La companyia nòrdica, llibre escrit per l’escriptor andorrà Albert Villaró? Una mica de tot això, tinta i paper.

A veure, la història, en un principi, tracta de les aventures del prussià Ulrich Von Wilavomitz, un jove que fuig de Silèsia i cau a terres franceses amb intenció d’allistar-se a l’exèrcit de Carles Maria Isidre, primera guerra carlina. A les seues aventures es trobarà amb un misteri paranormal i sobrenatural, les morts estranyes i l’aparició dels seus cadàvers en una posició sospitosa, que haurà d’esbrinar, ell juntament amb una colla de col·laboradors i, més endavant, amics.

Ja sabem de què tracta. Ara, parlem del llibre. És un llibre paranormal i sobrenatural, aquest La companyia nòrdica. Paranormal, perquè ni la trama, que no se sosté més enllà de la voluntat del lector, i sobrenatural, perquè els fets i els personatges que es narren no tenen ni cap ni peus, són una ximple col·lecció de passejos per l’interior de Catalunya.

Coses bones, que en té: és perfecte per a dormir.

Coses bones, que en té: és perfecte per a dormir. Quasi cada vegada que he començat a llegir-lo m’he adormit. No importava que m’haguera begut un café, ni que acabara de fer exercici i, roig i suat, començara amb la lectura. Deu, quinze minutets, el just per a desemboirar-me abans de sopar. Molt efectiu.

També és admirable el lèxic ofensiu, la llista d’epítets i insults que profereix el personatge del pare Cebrià, cervell i autèntica ànima de la missió. Segurament, fent una extracció de totes les paraules malsonants i fent una llista molts estudiants de català podrien obtenir el C2 en qüestió de dies, per descomptat demostrant la seua nova habilitat posant a parir a l’examinador i a tot cristo que es negue a reconéixer el seu nivell.

Bo, i més enllà d’això, poc més puc dir del llibre. Llàstima d’arbrets, supose.

Qui és Albert Villaró?