Títol: Una de zombis
Idioma: Català
Autor: Patricia Martín
Editorial: Estrella polar / Grup 62
Any de publicació: octubre 2016 (primera: desembre 2012)
Pàgines: 112
Temps estimat de lectura: 3h
Puntuació: 7/10
Sinopsi: Dos germans descobreixen, al poc d’arribar a sa casa després del col·legi, que Barcelona pateix una invasió zombi. A partir d’aquesta premissa, l’autora fa una divertida novel·la basada en el contrast entre les pel·lícules de zombis més populars amb l’entorn local, urbà i contemporani, i du als dos protagonistes a haver de sobreviure gràcies al seu enginy i una mica de sort.
El millor: La facilitat amb la que es desenvolupa la història
El pitjor: Està massa apegat a les referències de les quals vol fer paròdia.

“El que veus és el que obtens”, es podria dir d’Una de zombis, una novel·la que tracta d’això precisament, de zombis. L’obra de Patricia Martín és clara i directa, no enganya a ningú i ni pretén fer-ho: pren com a punt de partida una invasió zombi en Barcelona, en clau de pel·lícula, i du als protagonistes per una odissea amb el fi d’abastar la seua pròpia supervivència.

Es tracta d’una obra juvenil, per a nens des d’uns dotze fins a uns setze anys, i sobre la seua senzillesa resideix el seu encant. L’obra coneix el seu context, les premisses bàsiques del llenguatge pop secció zombis, en clau cinematogràfica. Les referències són constants, especialment en el primer acte del llibre, i són la base per a construir el joc contrastiu: la protagonista es guia pel seu coneixement de les pel·lis de referència, però no serveixen perquè açò no és Texas, és Barcelona, i els protagonistes no són uns valents supervivents, sinó una adolescent amb una expressivitat molt oral, i el seu germà, l’Atontolinat, de huit anys i per qui la seua germana i protectora no sent una especial estima.

La història és fidel al guió d’una història de zombis, com bé va veure el títol, això sí, amb distància. La veu de la narradora, fàcilment identificable, ens mostra el món dels pocs supervivents des de dintre, des de situacions que bordegen la comèdia, i amb una transició entre escenes àgil i ràpida. Els personatges secundaris estan ben definits, són divergents i amb caràcters oposats, dintre del marge d’edat de la protagonista i el públic per a qui va destinat l’obra. Les relacions entre ells són clares, i la diferència que trobem amb els clixés del gènere fan d’aquesta obra una lectura amena.

Una altra virtut de la narració és l’escenari. Els carrers i places de Barcelona canvien de ser una bigarrada col·lecció de turistes, a un lloc desèrtic on el perill es pot amagar darrere de qualsevol cantó. Els zombis estan marcats per un fort caràcter costumista, carregats de detalls humorístics en reconéixer fàcilment els estereotips habituals que ens podem trobar passejant per la ciutat. A més, l’autora ha marcat els personatges amb un fort caràcter inclusiu i la diversitat que els caracteritza dóna peu a situacions divertides i que faciliten el viatge per la trama.

Finalment, no es tracta d’una obra de gènere pur tot i que segueix l’esquema del gènere. La narració es construeix sobre l’interior de la protagonista, en primera persona, i tenen rellevància tant les seues opinions com les emocions i sentiments que té. És un perfil comú, de classe mitjana, i proper a una xiqueta adolescent amb problemes més o menys comuns d’adaptació. Aquest caràcter té recorregut i evoluciona segons es desenvolupa la història.

En resum, Una de zombis és una petita delícia per a tot tipus de lector, tant jove com adult, disposat a disfrutar d’una lectura àgil, amena i agradable.

Imatge de portada: https://www.grup62.cat/llibre-una-de-zombis/95261#soporte/220233

Imatge de l’autora: http://www.bibliotecatona.cat/2013/07/qui-es-patricia-martin-i-de-que-va-una.html