Títol: Negorith
Idioma: Català
Autor: Iván Ledesma
Editorial: Bridge
Publicació: Març de 2018
Etiquetes: Juvenil, Terror
Format de publicació: Llibre, 288 pàgines
Temps estimat de lectura: 10h
Puntuació: 8.5/10
Sinopsi: En un món de pau precària entre éssers sobrenaturals, l’aparició d’una Negorith quaranta anys després farà recomençar una guerra fatal.
Premis: 44è Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil, 2017
El millor: La profunditat i complexitat del món on es desenvolupa la història.
El pitjor: L’esteoritipització dels secundaris.

Ho reconec: fa molt de temps que no gaudisc tant amb una història d’àngels i dimonis. Negorith, la primera novel·la en català del polifacètic Iván Ledesma, m’ha fet viatjar a un món que feia anys que no visitava, i l’experiència ha sigut d’aquelles que fan formar un somriure en recordar-la. L’autor ens ha regalat més un treball d’artesania que una novel·la juvenil, fantàstica i amb elements de terror.

Aquesta història, tal com s’explica a la contraportada, tracta sobre la Gris, una noia que es veu enmig d’una batalla entre éssers sobrenaturals, i el desenvolupament d’aquest conflicte. Es fa a través d’una estructura dividida en tres actes ben marcats per a presentar els personatges, fer-los interaccionar entre ells, i per últim resoldre la història. El primer acte, al principi, coixeja a l’hora de presentar-nos alguns dels personatges: es recolza en uns estereotips que només serveixen com a punt de partida per a explotar-los i fer-los evolucionar. És durant el segon acte, a partir del canvi d’escenaris i el desplaçament del protagonisme de la Gris als altres personatges, on esclata aquesta evolució. Sense tampoc basar-se o amagar les referències, Ledesma introdueix un agradable joc per tal de lligar els conflictes durant el tercer acte, culminat en l’explosió i resolució del conflicte provocat per l’aparició de la Negorith.

Un dels principals encants del llibre, a més del fosc món fantàstic i el treball d’artesania entre els elements presents, és la composició dels personatges principals. Són complexos, grisos i contrastats entre ells. Poc en aquesta història és el que aparenta. Si més no és cert que es tracta d’una història amb un tall tradicional, és fàcil empatitzar amb ells, especialment amb els secundaris. Són ells, els secundaris i antagonistes, els que sorprenen més al lector amb les seues decisions, ben argumentades a posteriori degut al bon treball narratiu i a l’ofici de l’autor. En canvi, el pas dels protagonistes a un segon pla ajuda a comprendre la història en tota la seua envergadura.

Tots els personatges tenen un rol marcat dintre de la història. Des dels protagonistes, introduïts en un principi, fins als altres secundaris i els noms de la cultura popular que apareixen al llibre, hi són per una raó. Són peces del puzle, de la partida d’escacs que és Negorith. Per molt sobrenaturals que siguen, els sentiments humans els acaben per afectar: així un àngel pot acabar governat per la vanitat o un dimoni sentir pietat. Per altra banda els humans són els menys humanitzats, sent-hi dirigits per uns guions estereotipats, sobre els quals radica una bona part dels pocs elements humorístics el llibre. A partir d’aquí, és l’ofici de l’autor el que pren la directa i, gràcies a les bones descripcions i ambientacions del llibre, fa que les seues possibles febleses es capgiren i enlluernen la història.

En resum, Negorith ha sigut una grata sorpresa, un llibre perfecte per a gaudir d’una bona lectura i que sense cap dubte recomanaria.

Imatge de portada: http://www.ireadbridge.com/ca/negorith-978-84-16670-50-5

Foto de l’autor: http://www.ireadbridge.com/ca/ledesma-ivan