El parèntesi més llarg

Títol: El parèntesi més llarg
Publicació: Febrer, 2013, Editorial Proa.
Temàtica: Narrativa breu, costumbrista
Pàgines: 187
Autora: Tina Vallès
Puntuació: 8/10
Veure a Amazon

Sinopsis: Antologia de contes que expliquen les reflexions i pensaments que neixen als parèntesis de la nostra quotidianitat.

El parèntesi més llarg ha estat el meu parèntesi durant l’ época d’exàmens. Una època, tothom ho sap, tant els que la viuen, com els que l’han viscuda o els que la senten, que destaca per ser estressant. Tina Vallès, estimada, me l’has alleugerit.

El parèntesi més llarg és una recopilació de contes amb un punt en comú: tots succeixen en un parèntesi de la vida quotidiana. Un instant, una parada del moviment constant dels dies: mentre escribim la llista de compra, mentre estenem la roba, mentre mullem els peus a l’aigua, mentre anem a un enterrament o a la cua del supermercat. Aquests són alguns dels moments en què els protagonistes de les diferents històries faran el seu parèntesi reflexiu.

Les reflexions són sinceres, quotidianes i, sovint, són el pretext per explicar una altra història de manera implícita. Per exemple, en el primer conte, una dona escriu una llista de la compra. Es tracta d’una llista molt especial perquè conté moltes paraules, però cap relacionada amb aliments. La narradora deixa les paraules volar pel paper, no vol parar, no pot fer-ho, continua i continua, la seva lletra s’estira, es fa estreta, es belluga. La llista de la compra només és un pretext per explicar com se sent després de trencar amb la seva parella. Els records provocats a causa d’una acció quotidiana i mecànica com fer la llista per anar a comprar.

Els contes estan explicats a través de diferents veus: n’hi ha en primera persona i en present, en tercera persona omniscient. De vegades, no és el personatge qui parla, sinó la seva ment, al papel estan reflexades les idees que neixen a partir d’accions que fa un altre personatge.

No hi ha cap tema que entorpeixi a l’autora. S’atreveix amb relats humorístics, amb alguns de més metafòrics, amb d’altres que tracten de decepcions… Tot utilizant elements visuals, paraules concretes, frases simples però plenes de significat. Aquella frase, segur que l’heu sentit, que diu: “a veces menos es más”. Si? Doncs és la prova gràfica, és veritat. No calen pàgines i pàgines per explicar una història. Es pot narrar un troç de vida amb tres fulls i que tingui un contingut digne de rellegir.

Dona veu als seus personatges, personalitat, és diferèncien, tot i que de vegades, no diguin ni una sola paraula.

En definitiva, és una obra que m’ha fet riure, m’ha ajudat a reflexionar, m’ha entretingut i sobretot, ha estat el meu parèntesi, la meva acompanyant de trajectes en autobús, de nervis pre i post exàmens… amb aquest context tan mogut, habitualment llegeixo amb més desgana, molt menys concentrada i menys receptiva, però amb aquesta obra d’art el context no és un obstacle.

 


Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s