Títol: Aquest antic missatge d’amor
Publicació: 2018, Columna
Temàtica: Històrica, filosófica, romàntica
Pàgines: 380
Autor: Vicenç Llorca
Puntuació: 0/10

Sinopsis: En Xavier Rius, economista de Barcelona format a Nova York, ha de fer front a la pèrdua de la seva feina en el marc de la crisi econòmica i al trencament del seu matrimoni. La irrupció d’una antiga companya d’estudis, la Mary i un llibre misteriós a la biblioteca del seu pare seran l’empenta que necessita per replantejar-se la seva vida.

Intento pensar en el sopar d’aquesta nit. M’he cruspit, molt feliç, un parell de torrades amb sobrassada, mel i formatge. Intento pensar-ho. Tanco els ulls, faig força amb els músculs de la cara. La ment en blanc. Mens sana in corpore sano. Tot excuses per no donar-li més voltes a una desgràcia que he patit durant tres dies. Una desgràcia grossa. M’ha fet patir, patir de veritat: aquest 2019 m’he llegit el pitjor llibre de la meva vida i necessito oblidar-ho, pensar en… en el sopar d’aquesta nit. Feliç. Jo i les torrades. Amb la seva mel i el seu formatge. Amb la sobrassada per sobre tacant el pa de vermell.

Les desgràcies, diuen, s’han d’explicar. I jo no m’he empassat les pàgines i he patit aquesta indigestió per no explicar aquest aliment caducat. El pitjor llibre que m’he llegit, de moment, i esperem que sigui així per 21 anys més, és Aquell antic missatge de l’amor. He de dir que el títol em va enganyar, de la mateixa manera que la sinopsis. Jo creia que estava davant d’una novel·la d’amor, amb un toc històric i certa intriga. Però allò que tenia a les mans era una obra escrita amb palla, arquetips sense sentit ni coherencia.

Xavier, el protagonista, és un home intel·ligent, que coneix una gran quantitat de personatges que han passat a l’història: que si Proust, que si Pollock, que si Whiltman, que si, que si. Amb una narrativa que de tant poètica filosòfica esdevé pedant. Podria millorar, potser el personatge està mal escollit però la trama és interessant. Però no, no us amoineu, això no passa.

Apareix un llibreter que té la missió de donar unes cartes al protagonista. El llibreter, a més, té una porta secreta al seu local que et porta al cor d’unes antigues termes romanes on hi ha un grapat de personatges enamorats de Barcelona que lluiten per conservar les primeres memòries de la ciutat. Podem riure de Narnia, principiant al costat del llibreter màgic.

No acaba aquí la cosa, Xavier, apassionat de la història com és, s’encarrega de donar-nos la llauna amb la Barcelona romana en totes les pàgines que pot, fins al punt que, més que una novel·la amb traçes històriques, el llibre sembla una guia Michelín.

El surrealisme i la incoherencia no acaba aquí. Per donar un toc d’humanitat al personatge, l’hem de fer una mica desgraciat. L’autor aquí sembla ser un xic més conscient, i el fa divorciat, la dona el deixa per un altre, no m’extranya Déu meu, no m’extranya. I tenim a un home separat dels seus fills, que encara estima la seva exdona i amb una mare amb Alzheimer. Per aquesta part, pensem: bé, donem-li una oportunitat, potser millora. Llavors apareix el persoatge de Mary. No us amoineu, una amiga seva de la universitat amb qui no té cap mena de contacte des fa anys, que ilumina la vida d’en Xavier com un estel aparegut la nit de Reis. De sobte, ràpidament, i sense donar la oportunitat al lector de comprendre com és que en Xavier, que tan destrossat està comença a estar com una rosa a les tres pàgines de retrobarse amb la Mary. Ja ho diuen ja que dos tetas mueven más que dos carretas.

No puc seguir, no puc. Sento els spoilers, però és que no vull que patiu això que he patit jo, no us ho mereixeu. Amb una Megan Maxwell podeu riure una estona, potser, fins i tot, us entri algun «caloret faller». Amb un Defreds, no sé, podeu fer servir els fulls per escalfar unes saltxixes, però amb aquest llibre, no sé, podeu aconseguir que us doni un infart. Si no us agrada molt, o res, llegir, sí que el podeu tastar. Per dir que us heu llegit un llibre aquest any va bé, perquè a partir de la pàgina 100, podeu llegir només els diàlegs i entendre la història sense problemes (ho he provat a partir de la 170 i funciona).

Marxo a dormir amb les torrades amb sobrassada. I la mel. I el formatge…