Fora de classe

Títol: Fora de classe. Textos de filosofia de guerrilla.
Publicació: 2016, Editorial Arcadia
Temàtica: Filosofia
Pàgines: 188
Autora: Marina Garcés
Puntuación: 9/10

L’altre dia vaig estar discutint amb la meva parella sobre la utilitat de la filosofia. Sobre la utilitat, fins aquí hem arribat. Ens hem tornat, com a societat, tant utilitaristes, que perquè alguna cosa tingui sentit, ha de tenir utilitat. Això, ho vaig pensar després, en aquell moment estava intentant explicar-li a la meva parella que jo tenia raò. Ell deia que la filosofia era útil i necessaria. Jo deia que no. No com la coneixem, la gran majoria de nosaltres.

L’únic contacte oficial que he tingut amb ella ha estat gràcies a batxillerat. Va ser un apropament teòric, autors, obres, pensaments. A mi m’encantava divagar sobre els esquemes conceptuals que hi havia a la pissarra, però no vaig tenir cap oportunitat per dir en veu alta les reflexions que em suscitaven. De fet, els intents que vaig fer per debatre alguns dels temes, van acabar amb frases de l’estil: I tu qui ets per dir això? Contestar els mestres està malament, però hauria dit molt feliç que era només una noia amb moltíssima curiositat.

La filosofia no serveix per res, no com la coneixem la majoria de nosaltres. Perquè reflexionar sobre el món, comparar pensaments, comprendre allò que ens envolta, fer-nos preguntes, no és útil, és purificador. Però a classe, jo no vaig aprendre això, no vaig sentir això.

Poc després de tenir aquest debat amb la meva parella, vaig veure el llibre de Fora de classe, de Marina Garcés. Filosofía fora de l’aula. Una oportunitat per retrobar-me amb la filosofia que tant vaig estimar i odiar alhora. Ho he fet. Li he obert la porta a la filosofia i la he convidat a seure al sofà de casa.

La obra de Marina Garcés és un recull de textos publicats al diari Ara. Estan dividits en tres parts. A la primera part, els textos versen del concepte filosofia i pensament. La segona part és més socio-política. Tracta temes socials, parla de la crisi, del poder… I l’ última part és bastant més íntima. Està composta per pensaments de l’ autora, reflexions.

Si he dit abans que he obert la porta a la filosofia i l’he convidat a seure al sofà de casa, és perquè crec que abans de fer filosofia a l’institut ja filosofejava, desprès de fer-ne, també, i llegint a la autora, encara ho he fet amb més intensitat. Tant de bo, haver tingut la oportunitat de compartir aula amb la Marina Garcés, i haver comprès abans que la filosofia no és necessaria, és vida, forma part de tot allò que ens envolta.

Els textos no són autoconclusius, són una finestra cap a altres moltes reflexions. La filosofa inicia un tema, que enllaça amb altres que tenen relació, cita diferents autors i teòries, per finalitzar amb un sospir d’aire fresc. Agafa aquesta idea i fes-la teva, sembla dir, pren les paraules, oblida-les, desfes-les, recrea, pensa, canvia d’opinió, llegeix, investiga.

L’he llegit molt poc a poc. L’he llepat amb cura, l’he pensat amb esma, i tinc ganes de més. Us el recomano, molt, perquè tot el que jo he sentit llegint aquest llibre, no serà el mateix que sentireu vosaltres, i m’encantaria tenir amb qui debatre les mil preguntes que m’he fet durant la lectura, i al final d’aquesta.


Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s