Títol: El barret perdut
Publicació: 2019, SD edicions
Temàtica: Conte il·lustrat
Pàgines: 52
Autor: Albert Ventura
Edat recomanda: A partir de 4 anys
Puntuación: 7,5 /10

Les casualitats, de vegades, són més causalitat que no pas màgia. La causa de que jo estigui constantment mirant l’ Instagram de leermergence és que m’agrada estar alerta de les novetats literàries i a les ressenyes que fan la resta de companys de la xarxa. I la conseqüència ha estat toparme cara a cara amb el barret perdut, un conte molt molt nou, d’un il·lustrador totalment desconegut per a mi, que vaig començar a seguir per un motiu simple: a mi l’ aquarel·la em fa pessigolles a la panxa.

Per què us estic explicant això? Molt fàcil, la meva anècdota és una analogia del conte que avui ressenyaré. Perquè una mona entremaliada li roba el barret a un nen. La mona és molt juganera, i mentre va corrent li cau el barret al mar. Potser que la mona i el nen es trobessin va ser casualitat, potser causalitat o, com diu un conte xinès, mala sort? bona sort? Qui ho pot saber? 

Al principi sembla que la desgracia és inevitable, perquè el nen vol el seu barret i per més que la mona li dona opcions per substituit-lo, cap barret sembla satisfer al nen. És precisament en aquest moment, que els ànims estan sota terra, quan els dos companys decideixen cercar algú que els ajudi, el seu objetiu no és ja trobar un substitut sino un barret encara millor. Aqui és on la bona sort pica a la porta, perquè tot i que el camí és feixuc, cansat i difícil, tant la mona com el nen, emprendran una aventura que els conduirà, finalment, al barret perfecte.

La trama la trobo molt encertada, és fàcil de llegir, fàcil d’explicar, important tenint en compte que va adreçat a un públic infantil. I a més, les il·lustracions són molt descriptives, de manera que, es podria entendre sense necessitat del text.  Les tonalitats utilitzades, generalment blaus i taronjes, acompanyen molt bé a les il·lustracions de caire natural: el cel, la terra, els arbres… Això, juntament amb la tècnica d’aquarel·la potencia la suavitat i la dolçor de les pàgines.

Com podriem treballar aquest conte?

A nivell d’emocions i valors
No m’agraden gens els contes que tracten emocions de manera simplificada i obvia. És a dir, aquells en que hi ha frases de l’estil: estic content quan, estic trist quan, això està bé, això no es fa. Els nens no són tontos, no m’agrada que els tractem com a tal. A partir d’aquest conte es poden treballar diversos valors i reflexionar sobre diversos temes, sense que quedi expecificat de manera simple.

• No podem substituir allò que estimem (també vàlid per persones), però sí podem assumir la pèrdua i emprendre una nova aventura, que, potser, és fins i tot millor.
• La persistència té la seva recompensa.
• El camí és dur, però gratificant.
• És important assumir que no pots fer-ho tot sol i demanar ajuda d’ algú altre.

Primers lectors
Un altre avantatge d’aquest conte és que té poca lletra i la trama és sencilla de seguir. Per tant, és molt útil pels nens que començen a llegir amb lletra mecanografiada. És a dir, per aquells que ja han superat la lletra de pal i lligada i estan fent els seus primers passos cap a la lletra de nen gran.

Ens expliquem
Pels més petitons, aquells que encara no llegeixen, li podem llegir, evidentment. Però, també ens ho poden explicar ells a nosaltres. Com que el conte té moltes il·lustracions i a més, com he dit anteriorment, són prou descriptives, podem jugar a que ells mateixos ens expliquin què passa en cadascuna de les pàgines.

Sembla una activitat molt simple, però els ajuda molt. Estructurar les idees és una operació mental que requereix cert desenvolupament cognitiu. I és molt bo, que treballin explicant històries: ja sigui el que els ha passat durant el dia, com allò que els agradaria fer de grans… En aquest cas, tenen un suport físic que els fa de guía, per tant, estructurar la informació és més fàcil.