Trilogia Maite Carranza

Títols: El clan de la lloba; El desert de gel; La maledicció d’Odi.
Editorial: Edebé
Temàtica: Fantasia
Autora: Maite Carranza
Puntuació individual: El clan de la lloba [9] ; El desert de gel [9,5]; La maledicció d’Odi [9]
Puntuació com a conjunt: 9

Mai demano consell als professionals quan he d’escollir un llibre. És un error que, sóc conscient, arrosseguem més d’una a les esquenes. A mi m’han dit, a la cara, que era una llibretera de confiança, però jo mai no he tingut la sort de tenir-ne cap, i ha sigut perquè mai m’he apropat a ningú a preguntar: escolta, i tu, què em recomanes?

Fins que fa poc, ho vaig fer, per primer cop. No tenia ni idea de quina trilogia escollir per fer el segon especial pel blog. Vaig buscar per internet: trilogies contemporaneas autors/es espanyols/es. I no em decidia. Res no em cridava massa l’atenció. Vaig anar a la biblioteca, vaig anar directa a la bibliotecaria i per primera vegada a la meva vida li vaig dir: perdoni, m’ajuda? I em va ajudar, em va demanar el correu i en un parell de dies em va proporcionar una llista de recomanacions. Llista on vaig trobar la trilogia de la Guerra de les Bruixes. Gràcies, Maria José, per si llegeixes la ressenya, tinc una bibliotecaria de confiança.

Amb el títol de la trilogia, us podeu imaginar que la trama és fantasiosa i es tracta de literatura juvenil. Tot gira vers una profesia, la profesia d’O, la bruixa que va engendrar dos bruixes que, segles després, donarien el nom de dos clans molt diferenciats i enemics: les Omar i les Odish. Aquesta profesia narra com l’aparició d’una bruixa, l’escollida, finalitzarà amb les guerres dels dos clans enemics, amb l’eliminació d’un dels dos. En el primer llibre, coneixem els aspectes bàsics de la profesia, així com l’origen d’aquesta i, també, és clar, coneixem a l’escollida i el seu entorn més pròxim. És, en definitiva, una novela de presentació.

En el segon, entenem per què l’escollida és especial, com i de qui ha nascut i quina és la seva tasca com a escollida i els perills i incomprensions que requereix tenir tantes responsabilitats a les esquenes. És una novela molt més dialèctica que la primera, la mare de l’escollida, explicarà a la seva filla tots els seus dubtes, tot remuntant-se a un passat no molt llunyà. Una història d’amor, de lluita i de superació continua.

En l’últim, l’escollida haurà d’acabar amb la guerra de les tribus, per fer-ho haurà de viatjar al passat, creuar el món dels morts, lluitar contra les adversitats que se li presenten pel camí, mentre es debateix sobre el gran dilema de: responsabilitat i compromís vs passions i amor. Una novel·la amb molta acció, on apareixen els personatges que poc a poc, se’ns han anat presentant.

Tot i ser una trilogia de fantasia, l’autora s’aprofita de la mitologia i la història per assentar les bases de les històries. Trobem referències a Ròmul i Rem, als mites dels homes-llop i de Signy del llinatge de Voslund, personatge de la mitologia escandinava medieval, entre d’altres. Prén molt de protagonisme: la deessa Ishtar, de la mitologia fenicia; la comtessa Erzebeth Bathory, també anomenada la comtessa sagnant, per les nombroses atrocitats que va fer durant el segle XVI; i  la Dama de Gel. És interessant perquè les referències estan ben explicades, de manera que, a més de sentir l’història de les Omar i les Odish, aprenem d’històries escalofriants que s’han anat transmeten de generació en generació fins arribar a la nostra. Una manera de visibilitzar la mitologia i les històries de caire tradicional.

Cal destacar, també, el fort component feminista de les tres novel·les. Les dones són les protagonistes. Elles són les que tenen el poder, tot i que de vegades fingeixin no tenir-ne cap. Són valentes, poderoses, capaces de cuidar d’elles mateixes i dels demés. Malgrat aquesta fortalesa, també tenen moments de feblesa i debilitat, perquè les passions, el dolor i la tristesa són sentiments perfectament conciliables amb el caràcter d’una heroïna. I en aquestes històries, hi ha més d’una.

Respecte les narracions, res a dir, l’autora sap mantenir l’intriga des del principi fins al final. Jo, un cop començava, tenia la necessitat d’acabar-lo, volia saber més i més, i és una cosa que feia molt de temps que no em passava amb una lectura: m’ha enganxat de debó.

És clara i concisa en les explicacions. Els personatges són complexos, tret, potser de les Odish, que, sovint, resulten una mica planes. La resta són contradictoris, difícils i estan molt ben definits. L’última novela és la que té més trames, més acció, potser en aquest sentit, és la novel·la en què pitjor s’han dominat els temps. Però bé, tots sabem que tancar una història complexa, fantàstica i amb tant de contingut, no és tasca fàcil.

La meva enhorabona a l’escriptora, i la meva recomanació als lectors. Ja sabeu, demaneu ajuda als experts, potser trobeu algun que us recomana  a un Navokob, com si calgués recomanar-ho! Tan de bo us topeu amb algú que tingui més imagnació i us recomani a una Maite Carranza.


Una respuesta a “Trilogia Maite Carranza

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s