Títol: L’efecte Calders
Publicació: 2016, La Galera.
Temàtica: realisme
Pàgines: 211 pàgines
Autor: Santi Baró
Puntuació: 7/10

Sinopsis:  És l’any 1977. Cruyff trionfa en el Barça. Està de moda menjar «dràcules» i fa poc s’ha fundat un diari en català on escriu un escriptor famós: en Pere Calders. Però a Llançà i a l’agost, això queda molt lluny del Xavier. La inesperada coneixença amb l’excèntric Calders, que estiueja al poble, li canviarà la vida.

Ho confeso, vaig agafar aquest llibre perquè sortia Calders, el meu estimat Calders. Ni tant sols vaig llegir de què anava (no feu això a casa, és perillós. En aquest cas he tingut sort i m’he topat amb una novel·la interessant, però podria ser un llibre d’encanteris i haver-me quedat a la segona pàgina més morta que viva).

L’efecte Calders és la història d’en Xavier, un noi de 15 anys que viu a Llançà. Una mica solitari, lector compulsiu de còmics d’humor i fotògraf de noies maques. La seva vida dona un gir de 180° quan coneix a Calders. Ja l’havia vist pel poble als estius, però ara el veu amb uns altres ulls, ha sortit a la tele, és un escriptor important. Mica en mica, la relació entre ambdós es fa més estreta, molt més profunda.

La trama és múltiple, veiem com avança la amistat dels dos protagonistes principals, però també ens endinsem en les problemàtiques típiques dels adolescents: l’amor, la necessitat de pertanyer a un grup, les relacions entre germans… Tot sense oblidar el context en què tot es desenvolupa: els anys 70. Literatura de l’època, personatges, successos, un seguit de fets que, a més d’ajudar-nos a comprendre millor els personatges, ens proporcionen un saber dolç i enriquidor a aquells que no vam viure l’època però l’hem sentida de la veu dels nostres pares.

Però si us plau, no oblidem la figura de Calders, que gràcies a ell estic aquí parlant-vos d’aquest llibre. Calders és el pretext perfecte per desenvolupar totes les trames que, intimament lligades, composen el llibre. Però també és el motor que fa que arrenqui i tingui sentit tot plegat, és l’efecte Calders, la seva ironia en els diàlegs, la seva imaginació inacabable, trets que fan la lectura més amena, més humorística.

És una bona lectura, sobretot per adolescents. És entretinguda, propera, perquè tot i que es remunti als 70 els problemes i neguits dels personatges continuen vigents i la trama està molt bé lligada. A més, ajuda a conèixer la Catalunya d’ençà, des d’una perspectiva molt social. I, per descomptat, ens apropa una mica a la biografía d’un autor tan gran com el Pere Calders, des de la perspectiva d’un jove, i no d’un llibre de text, molt més formal i amb dades molt més acadèmiques. Venen ganes de llegir-se un parell de contes de l’autor, per descobrir en primera persona aquest humor que té, tan característic.