Títol: Barcelona Circus
Idioma: Català
Autor: Xavier Coromina
Editorial: Males Herbes
Publicació: Gener de 2016
Format de publicació: Paper: 204 pàgines
Temps estimat de lectura: 6h
Puntuació: 7,5/10
Sinopsi: La corrupció del clavegueram de Barcelona emergeix a partir d’uns successos aparentment desconnectats.
El millor: L’emergència de l’artefacte literari des de la realitat.
El pitjor: Que la realitat puga superar la ficció que trobem a aquest llibre

De vegades, un es troba amb un llibre que no sap com considerar-lo. Inspirat en fets reals? Joc fantasiós? Barcelona Circus em va enganyar i, per un moment, em vaig creure que es tractava d’un exercici de no-ficció. Ho he d’admetre, el treball de Xavier Coromina m’ha fet veure Barcelona com la filla d’una xarxa de corrupció absoluta, a tots els nivells, i m’ha agradat.

Supose que em dona goig imaginar-me la ciutat pudenta, pudentíssima, a partir de noms i fets que encara la meua memòria conserva. Per això, l’autor ha agafat els diaris i a partir de l’arribada de l’AVE, la visita del Papa Benet XVI, l’ocupació de la antiga seu de Banesto durant una vaga general, i l’aparició d’uns papers confidencials al carrer; i ha fet una història de corrupció i podridura que abasta més d’un segle. Té bon material, i el resultat diverteix, i molt.

Per a la lectura, això sí, conéixer els fets i els noms que narra ha d’ajudar, i molt, a comprendre el llibre. Val que Barcelona és una ciutat, mal que ens pese, mundialment coneguda i que presumeix de cosmopolitisme; però també les referències a noms i casos de corrupció o els llocs triats fan del text un fillol de la mateixa ciutat que critica. Aquests fets són reals, uns. D’altres, depèn de la memòria i la capacitat del lector per a investigar. Personalment, admitisc la meua dificultat per a comentar Barcelona Circus sense pensar en els fets usats com a pretext.

Si aquest lligam contextual no facilita la lectura, l’estructura del llibre tampoc ajuda gaire. Demana una lectura seguida, concentrada, o una memòria eficaç per a gaudir-ne de tot el joc que ens proposa l’autor. Si no, la densitat de dades aportades poden dificultar la lectura. Per exemple, s’em va fer una mica difícil seguir el desenllaç; i vaig haver de repassar algunes parts, amb la sensació que se m’escapava alguna cosa. El text pivota entre passat i present, i entre les diverses històries i personatges que ho composen: he hagut de necessitar molta capacitat de concentració, així que, quan ho he llegit a la platja, gaudint del sol, he hagut de fer-ho amb tapons a les orelles per a evitar qualsevol distracció de venedors de begudes ambulants i massatges no desitjats.

A mode de conclusió: m’ha agradat, però he d’admetre que no és un llibre fet per a lectors ocasionals o sense interés per les corrupteles de la Ciutat Comtal; tot i així és una bona lectura d’estiu, quan tenim temps i el cap desemboirat per a poder baixar a les clavegueres de Barcelona.