Títol: Tot aixó ho faig perquè tinc molta por
Publicació: 2016, Editorial Proa
Temàtica: realisme
Pàgines: 199
Autora: Empar Moliner
Puntuació: 8

Sinopsis: Antologia de contes que reflexen les pors quotidianes.

Assumeixo la meva culpa, m’he llegit un llibre d’un autor polac abans de llegir-me Tot això ho faig perquè tinc molta por. Quin problema hi ha?, pensareu. Doncs bé, no sé si heu llegit mai cap polac, o si coneixeu, més concretament, la narrativa de Slawomir Mrozëk, la qüestió és que la seva escriptura és ràpida, els contes que treballa són curts i les històries tenen un punt d’absurd que provoca el riure, al mateix temps que una reflexió profunda de la societat. M’havia acostumat a aquest ritme, i de sobte, vaig començar l’antologia de Empar Molier, i bé, em va costar un parell de contes adaptar-me a ella, a la seva manera de fer literatura. Potser, sense la lectura anterior, hagués gaudit més de les seves històries, això, mai ho sabrem.

Com he avançat, Tot això ho faig perquè tinc molta por és una antologia de contes, el seu nexe d’unió és la temàtica, tots tracten de pors quotidianes, algunes, fins i tot, vistes des d’una perspectiva llunyana, semblen estúpides, insignificants, però tan reals… Por a no encaixar en els ambients més sofisticats; por a no estar a l’alçada de la ex de la nostra parella que, a ulls nostres, sembla una noia perfecta; por a la mort repentina; por a fer el ridícul a la consulta mèdica. Pors que s’amaguen en el dia a dia, com una ombra que, de tant en tant, ens presiona i fa mal. Totes elles surten a la llum en aquest recull, provocant algun somriure. Fa reflexionar sobre la gravetat o, de vegades, l’absurd de les pors que ens paral·litzen.

La narració manté des del principi fins al final un to irònic. Els desenllaços són molt abruptes i sorprenents, fet que impacta bastant tenint en compte la tranquil·litat en què es desenvolupa el nus de la trama. Els personatges estan ben definits, i alguns d’ells semblen fins i tot «exagerats» per mostrar el egocentrisme i els sentiments amorals que mouen el dia a dia d’algunes persones.

No hi ha res negatiu a destacar, l’autora sap explicar i mostrar els sentiments que ens provoquen certes situacions, incomoditats, nervis. Alguns contes m’han provocat menys interès, aquests em resultaven més llargs i pesats. Això, juntament amb la barreja d’estils que m’havia llegit aquesta setmana, ha fet que em costi una mica més centrar-me en l’obra; ja sabeu allò que diuen: les comparacions són odioses.