Títol: Nosaltres les dones
Publicació: 2018, Penguin Random House.
Temàtica: Realisme, quotidianitat
Pàgines: 198 pàgines
Autora: Maria Mercè Roca
Puntuació: 10 /10

Nosaltres les dones és una antologia de contes que giren vers això mateix: nosaltres, les dones. Quan vaig trobar el llibre a una de les estanteries de la biblioteca, vaig tenir dos sensacions. Una de bona, un recull d’històries sobre les inquietuts de les dones. Una de més dolenta, ai, Déu meu, que estic davant d’una obra que pretèn ser feminista, just ara, que està a l’ordre del dia. La primera sensació s’ha mantingut des del principi fins al final, la segona s’ha esfumat des del primer capítol.

Possiblement, allò que més m’ha agradat d’aquesta obra és la seva estructura. Hi ha antologies que no tenen un nexe clar, i a mi, com a lectora em fastigueja. En aquest cas, l’autora, divideix els seus contes en sis capítols, cadascun d’ells s’inicia amb un fragment de Carner. Els petits textos escollits són, gairebé tots, de l’obra Els fruits sabrosos. Un recull de poesia que parla de les diferents etapes de la vida a través de les estacions de l’any i els fruits de la temporada. Maria Mercè Roca fa quelcom semblant a Carner, els contes estan endreçats per etapes que viu tota dona: l’infantesa, la preadolescencia, l’adolescencia, la juventut, l’edat adulta i la vellesa.

Cada conte exemplifica una situació quotidiana de la vida de la dona, amb les seves inquietuds, pors, passions i reflexions. L’interessant és que proporcionen una visió molt amplia d’aquests sentiments perquè les històries no només parlen de dones actuals. Podem escoltar la veu d’una nena en els anys 40-50 i la d’una nena que parlava amb la seva familia el Nadal del 2017. Diferents contextos, però sensacions semblants. Al cap i a la fi, hi ha preocupacions universals i atemporals.

La narrativa de l’autora és simple però acurada, és el tipus d’escriptura que demana les temàtiques que apareixen. Una escriptura sencilla però concreta. Perfecte per entendre el motor que fa actuar les protagonistes, sense caure en reflexions sentimentalistes, massa poètiques o acadèmiques. El dia a dia, el pas del temps, com els problemes d’avui, no són els de demà, i com de mica en mica, trobem l’alegria en els moments menys inesperats, en els actes més petits.

Molt recomanable, ha estat una lectura lleugera i molt agradable.