No hi ha terceres persones

Títol: No hi ha terceres persones
Publicació: 2010, Quaderns crema.
Temàtica: Realisme/ drama
Pàgines: 165
Autora: Empar Moliner
Puntuació: 9 /10

De vegades sentim la necessitat d’arriscar-nos, oi que sí? Hi ha dies que entrem a la biblioteca o a una llibreria i tenim ganes de sorprendre’ns, de conèixer gent nova, de renovar estanteria. Però d’altres, ens ve més de gust tastar alguna cosa que segur que ens agradarà, que ens omplirà, que ens deixarà bon gust. Això és el que em passa a mi amb l’Empar Moliner, agafar una de les seves antologies de contes és anar sobre segur. Sé que m’agradarà qualsevol cosa que publiqui, perquè té una qualitat literaria envejable. No hi ha terceres persones no ha estat una execepció, he gaudit de tots els contes. Si hagués d’escollir un, no s’abria fer-ho.

La obra tracta sobre petits drames més o menys quotidians. Apareixen molts temes: la ignorància, la por a envellir, la drogodependència, la inseguretat… Un conjunt de sentiments que ens  envolten i ens fan la vida una mica més complicada.

La quotidianitat i l’expressió escrita són els dos components que creen la cohesió del text. Entre sí, els contes, no tenen res a veure. Els personatges són molt complexos i diferents, i les veus narratives, doncs, també són molt diverses. És la sensació de naturalitat, de realisme, juntament amb el format d’història allò que uneix els relats donant una sensació d’unitat.

L’autora presenta el personatge a l’inici del relat però de manera superficial. No ens cal saber totes les característiques del personatge enumerades com si fos la llista de la compra. Només ens calen aquelles que tenen una relació directa amb el conflicte que es desenvoluparà, i l’Empar Moliner, ens narra les imprescindibles perquè poguem empatitzar amb el protagonista. I de fet, ho aconsegueix, perquè l’història avança i cada cop sentim el personatge més aprop. Els desenllaços són sorprenents, impactants. I donen una sensació doble: per una banda provoquen el somriure cordial i per altra la llagrimeta tonta.

En definitiva, la construcció de personatges i les reflexions que es fan llegint aquesta obra són admirables. La composició dels relats és molt bona, el vocabulari escollit molt adient a les veus dels protagonistes. És una obra de qualitat, feta amb cura, que demostra, un cop més, que amb un bon personatge, l’obra està, gairebé, tota feta.


Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s