Títol: Bàsquet, Scrabble i tu
Idioma: Català
Autors: Sílvia Soler i Ferran Muñoz
Editorial: Estrella Polar
Publicació: Març de 2012
Format de publicació: Rústica
Temps estimat de lectura: 4h, 180 pàgines
Génere: Novel·la. Drama familiar, primer amor, juvenil
Puntuació: 6/10
Sinopsi: Lluc, fill únic de mare divorciada, ha de bregar amb els seus problemes quotidians: la llunyania del seu institut, la filla rareta de la millor amiga de la mare un conflicte inesperat que sorgirà al poble dels seus avis.
El millor: La construcció de la trama a partir de converses, e-mails i les veus d’en Lluc i la seua mare.
El pijor: Els conflictes del llibre es queden en una superfície i les elipsis pdoen arribar a desconcertar al lector.

Un gos s’alerta quan veu una persona corrent. És una reacció comprensible. Per a ell un ésser viu ha de còrrer, ha de desafiar la llei fundacional de l’univers, la vida i la existència, és a dir, la Llei del Mínim Esforç [cita req.], sols i sols si la seua vida és en risc. Un foc, un depredador, el seu destí manifest en forma de gos esquelètic amb una dalla a la boca, poden provocar una reacció tan antinatural com la de girar cua i moure les potetes el més ràpidament possible. Respecte al bàsquet, vaig pensar, serà similar, i aquest llibre tractarà de la supervivència en un món postapocalíptic governat per grans alienígenes amb caps de pilotes de color taronja i on l’única forma de comunicació no controlada és mitjançant les fitxes de l’Scrabble.

Per sort, m’equivocava.

Aquest llibre tracta del que anomenariem «problemes del primer món». Coneixem al Lluc, un noi de quinze anys que a la mínima s’emprenya amb la seua mare. Son pare va ser un famós futbolista del Barça, completament absent a excepció de: la casa on viuen, la mensualitat que ha de pasar cada mes, religiosament, com a concepte de pensió, i una trucada telefònica mes sí, mes no. Els seus avis viuen a un poblet. L’avi fa de mentor d’en Lluc, L’àvia guia a la Irene, sa mare. Alhora, l’Àfrica, una noia rareta (ecologista, animalista, vegetariana) filla de la millor amiga de la Irene, emprenya amb la seua presència i amb avorrides partides d’Scrabble a en Lluc. A partir d’aquí, les trames.

El llibre és entretingut. Per al jove lector aquest llibre li pot servir per a trobar-se amb problemes del seu dia dia, quotidians, que possiblement coneix de primera mà, o són del seu entorn. La competitivitat, la dificultat d’una relació maternofilial amb pare absent, el rebuig entre nois i l’assetjament escolar, l’acceptació de la diferència de les històries d’institut des del punt de vista d’un noi de quinze anys es combinen amb el respecte per les tradicions, la memòria i la importància de la col·laboració entre tots per a superar les dificultats. També, la seua superficialitat i tendència a les elipsis, per a provocar l’efecte sorpresa en el lector, poden fer que els conflictes i les seues resolucions queden més com una declaració d’intencions que una eina que puga fer reflexionar al lector.

Respecte al mode d’escriptura: el llibre juga una mica amb el format, barreja e-mails, converses, i reflexions personals dels dos protagonistes. També es recolza amb elements culturals, ja siga l’Scrabble com les cançons dels Dire Straits per a mostrar els canvis dels personatges. D’aquesta manera, podem veure la mateixa història des de diversos punts de vista, fet que enriqueix el relat i fa que la lectura siga agradable. També, les veus dels personatges són suficientment diferenciades com per a donar-li una textura suficientment agradable per a que no es faça un llibre difícil de digerir.

Aquest és el segon llibre que hem ressenyat de Sílvia Soler, després d’Una família fora de sèrie. És una escriptora eficaç, dins del camp de l’escriptura juvenil i ambientat en situacions familiars. Són bones lectures per a joves lectors que s’inicien dins del món de la literatura.