Anatomia de les distàncies curtes

Títol: Anatomia de les distàncies curtes
Publicació: 2016, Edicions Periscopi
Temàtica: Realisme/ Contes
Pàgines: 178
Autora: Marta Orriols
Puntuació: 8 /10

Hi ha gèneres que cal deixar reposar. Mai he tingut aquesta sensació, és la primera vegada que em passa, però crec que hem de reflexionar sobre el tema. Hi ha gèneres que col·lapsen? El moment vital és important a l’hora de llegir un gènere o un altre? He estat buscant resposta per aquesta pregunta des que he acabat la lectura d‘Anatomia de les distàncies curtes, i em dóna la sensació que sí, que hi ha gèneres que cal deixar reposar, i existeixen els bons moments per llegir drama, per llegir terror, o per llegir humor.

Anatomia de les distàncies curtes no va arribar a mi en un moment favorable per llegir-lo. Necessitava una mica d’aire fresc, i l’escriptura de la Marta Orriols és d’aquelles que treu l’alè, que et deixa uns segons en pausa, amb la boca ben oberta i buscant una mica d’oxigen per no ofegar-te.

L’obra està composta per dinou contes que parlen sobre la quotidianitat, vista des de perspectives diferents: la d’una parella jove estable, la d’un parell d’amics madurs, la d’una família, etc. Les històries estan explicades des de diferents focalitzacions, algunes ens les narra el mateix protagonista i, d’altres, una tercera persona que tot ho veu i ho sap. Tot i que els conflictes que apareixen siguin ben diversos, hi ha cohesió entre els relats, no només marcada per context geogràfic i temporal: Barcelona contemporània. Sino també pel punt tràgic que es deixa veure, subtil i que es manté fins al punt final de l’antologia.

Tal com diu la Jenn Díaz al pròleg, les històries queden trencades, com si per una escletxa de les cases poguéssim veure una mica de la vida dels personatges, i tot el que podem veure des d’aquesta escletxa és més que suficient, i és també l’única cosa que val. No coneixem tota la vida dels personatges, però no s’escau. L’important és aquell instant en què s’entreveu una història molt més profunda i complexa. En aquest sentit, l’autora ens convida a imaginar tot el que hi ha darrere, ella ens dóna una peça del puzle, la peça clau per poder acabar de completar un trencaclosques molt més gran.

És un bon llibre, que recomanaria, no només per la gran qualitat literària de l’autora, sinó també per la gran quantitat de temes que comprèn. El però, que també en té, és que, com deia al principi, no l’he llegit en un bon moment. Tenia el cap massa col·lapsat com per a gaudir de les reflexions a les quals incita aquesta lectura, reflexions relacionades amb el dolor de la rutina, la pèrdua de la il·lusió, el pas del temps i tot allò que desencadenen aquests fets. Segurament, si el rellegeixo d’aquí a un temps, amb la ment més fresca, la meva puntuació seria més positiva, més que notable, l’angúnia que tinc al cor i el gust amarg que tinc a la boca, però, no em permet posar-li un excel·lent perfecte. La subjectivitat, de vegades, és injusta.


Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s