Autora: Virginie Despentes
País: França
Títol: Benvolgut imbècil
Gènere: Novel·la. Literatura
Any de publicació: 2023
Editorial: Sendra
Primera publicació?: No
Llengua de redacció: Francés
Llengua de lectura: Català
Nota: 9/10

Amb la tonteria, feia la tira que no venia per ací a escriure una ressenya. La vida, ja sabeu, les darreres lectures que he tingut no acabaven d’encaixar en la línia editorial el blog i l’ésser maligne que decideix els destins de totes les ressenyes s’em va aparéixer entre somnis, com si fora el del mig de Los Chichos, i em va dir: tu has de ressenyar este llibre. Portava entre les mans Benvolgut imbècil. En un principi, pensava que era una carta per a mí. Quan vaig despertar i vaig veure que el llibre estava al damunt de la meua tauleta de nit, junt als mocadors de paper, vaig recordar que es tracatava d’un llibre, i no d’un llibre qualsevol: és el darrer llibre que ha publicat Virginie Despentes.

I quin llibre.

La cosa, des de fora, sembla un intercanvi de correus la mar de tendres entre Oscar, un escriptor amb el seu propi #MeToo, i Rebecca, una actriu top, i quan dic top és top, del món cinematogràfic francés, associal i amb la carrera afectada per eixa desgràcia monumental que totes les actrius pateixen: envellir.

Com una destralà just en el punt correcte per a fer caure l’arbre d’un sol cop, la trama se situa en un in media res precís, s’expandeix ràpidament per a definir l’esquelet de les relacions entre els quatre i, segons avança la història, veiem com Oscar, com Rebecca, tiren de la trama, com aquesta se centra en els seus problemes, la visió dels temes que més els preocupen i afecten i, també, com es despullen sense por davant de nosaltres.

El treball que ha fet Despentes per a retratar els personatges és excepcional. No m’és difícil veure-la a ella, com a autora, travestint-se per a ser, alhora, Oscar i Rebecca, la intimitat que ens mostra, el coneixement dels temes que tracta, tan íntims, tan complexos, que només es poden conéixer en una investigació directa, a cara de gos, del gran tema que els uneix: la seua afició en comú a les drogues.

Perquè aquesta és la clau de la novel·la: la droga. La droga és roin, amiguis, i fa veure les coses com no són. La droga és la gran màscara que s’han de llevar els dos personatges, una màscara tan apegada que és com no una segona, sinò la autèntica pell, després de tirar-se, pràcticament, tota la vida, baix el seus influxos.

Si no sabeu quin llibre regalar-vos per a Nadal i vos agraden les històries de personages, no ho dubteu: aquest és el vostre llibre.