Títol: 50 coses sobre mi
Publicació: Febrer 2018, Edebe
Temàtica: Costumista
Pàgines: 128 pàgines
Autora: Care Santos
Puntuació: 8/10

Sinopsis: L’Albert ens explica en 50 entrades de YouTube la seva realitat i la de tots els adolescents de la seva generació.

Si en comptes d’una noia que passa desapercebuda, fos una influencer de YouTube i hagués de definir aquest llibre davant d’un milió de persones en una sola paraula diria: compreu. Com que soc la noia desapercebuda, us ho resumiré amb una frase simple: ho ha tornat a fer, Care Santos, ho ha tornat a fer. Amb 50 coses sobre mi, no llegim; sino que sentim, pensem i vivim tot allò que sent, pensa i viu un jove de setze anys. Tot allò que, en definitiva, hem viscut els que som de la generació dels 2000 o ens hi apropem molt.

No escoltem a la Care, no passem les pàgines d’un narrador allunyat o omniscient, parlem amb l’Albert, un jove amb el seu vocabulari, un YouTuber que no parla de modes, ni de jocs en linia, ni fa tertulia, ni crítica; mostra. Un amant del cinema que, a més de parlar-nos de curiositats i dels seus interessos cinematogràfics, ens fa reflexionar sobre l’amor, l’amistat, la mort, la superació i la consciència, tot fent una passetjada per la societat adolescent.

L’Albert és un noi superdotat, però té defectes, problemes i està enamorat d’una noia que no li fa gaire cas. Li agrada el cinema, té un amic amb qui comparteix totes les seves preocupacions i, de vegades, se sent un zero a l’esquerra. Amb la seva ajuda, no només ens endinsem en la seva ment, sinó que també en la seva societat, que és la nostra. Joves que surten de festa i no controlen els seus actes, pares que es preocupen per ells o que els feliciten quan agafen una bona borratxera, nois amb l’ego tan gran com la torre Eiffel i d’altres que tenen l’autoestima sota terra.

La trama no és gaire innovadora, és cert. Un jove amb la seva problemàtica, un amor impossible, el «guapo i xulo» de la classe i un parell de joves que no volen seguir les normes de la festa i la nit. Gairebé a l’inici pots imaginar-te com acabarà tot plegat. De totes maneres, la grandiositat de l’obra no és pas la trama, sinó tot allò que està amagat darrera. Per una banda, la gran recopilació d’informació que fa l’autora. És un llibre documentat, basat en dades empíriques sobre la problemàtica de l’alcohol, i amb un rere fons interessant: dona la possibilitat de rumiar sobre les conseqüències d’uns actes cada cop més acceptats.  Per altra banda, com he dit abans, la manera de fer-ho. A través d’un personatge real. Perquè en conec molts d’Alberts, i segurament, jo mateixa he sigut una mica l’Albert. El seu vocabulari, la seva proximitat, la seva veu és realista, lògic, adequat.

Podria dir 50 coses sobre el llibre, o més, però crec en allò de «a buen entendedor pocas palabras bastan», o sigui que només diré: ho ha tornat a fer, Care Santos, ho ha tornat a fer.