Títol: Amor prohibit
Idioma: Català
Autor: Coia Valls
Editorial: B de books
Publicació: Febrer de 2015
Etiquetes: Històrica, romàntica
Format de publicació: Paper: 344 pàgines, ebook.
Temps estimat de lectura: 10h
Puntuació: 0.5/10
Sinopsi: Història d’amor entre un monjo i una xica, i altres coses que pasen.
El millor: Que s’acaba.
El pitjor: L’exigència de l’editorial a l’hora de publicar aquest llibre.

Per a fer aquesta ressenya m’he assegut en el sofà de ma casa, amb la manta, que fa fred; un cafè i, a més, he posat música de la que podrieu dir clàssica, tot i que no ho és. Després, he pensat en què podria destacar d’aquest llibre i he acabat reflexionant en què fa d’una novel·la un llibre que puga aportar algo d’interés per al lector.

Aquest és un gran llibre per a tot el que acabe d’escriure. Literàriament, el millor que es pot fer d’aquest llibre és usar-lo com a element decoratiu: la portada és bonica i sempre queda bé tenir un llibre que necessita dir-nos que es tracta de novel·la històrica a l’estanteria de casa. Si preferim llegir-lo, abans com a lectors hem de fer-nos uns petits favors: el primer és no llegir la sinopsi: si ho fem, les incògnites del primer terç del llibre desapareixen, quedant-ne només la ruta turística per un poble medieval (com si el títol, la portada, i la data de la narració, clarament indicada quan és necessari) amb un gos com a cicerone, clitxés i les ànsies de l’autora per explicar-nos aquest Amor prohibit tan insubstancial com estereotípic.

Un altre favor, respecte al segon acte del llibre, és el d’ignorar els actes de sabotatge amb que la mateixa narració ens ataca. Hem d’acceptar que els extraordinaris i deus ex macha constants poden ocórrer. També que els moments de dificultats ho són, veritablement, i no moments de farciment per a crear un mínim de neguit o angoixa en el lector mentres passa pàgines. Es nota que Coia Valls s’estima els seus personatges, i ho fa més com una mare sobreprotectora que els deixa infantilitzats que no com un Déu davant d’un Job fidel fins les últimes conseqüències.

El tercer i últim acte, el desenllaç de les històries dels personatges, continua amb els deus ex machina i ho incrementa fins arribar a un punt digne de la conspiració galàctica de llibres d’autoajuda. Tot amb un barnís de pel·lícula de migdiada: maldat molt malvada, bondat molt bona, rotllos melodramàtics i sorpreses que causen rubor. Per sort, al final del llibre trobem el millor que té: que s’acaba tot aquest absurd vestit de novel·la romàntica amb una capa de suposada novel·la històrica.

Sobre la historicitat del llibre, només indicar les anotacions finals de l’autora on diu que sacrifica noms de l’època per altres contemporanis al lector, i privilegia la història de la novel·la sobre els fets històrics (vegeu les dates de la nota 79 de «L’activitat creditícia dels jueus de Cervera a mitjans del segle XIV», de Montse Graells i Voladrosa, Miscel·lània Cerverina 11, 1997, pp 45-69; i contrasteu-les amb les dates del llibre, si us sembla possible l’edat del personatge bé, si no, bo, les pinzes). Si ens prenem tantes, de llibertats, al menys que siga creant una bona història.

La major virtut d’este llibre, una vegada acabat, és que invita a la reflexió sobre la seua existència. Especule: potser el «amor prohibit», més el «novel·la històrica», de la portada, més que està escrit en català fa del llibre una cosa publicable. Tan mal està la literatura en català de gènere per a que coses com aquesta s’imprimeixen -a més, en tapa dura- i molts arbrets hagen de patir un destí cruel per a acabar convertits en pasta de paper amb aquesta història al damunt?

Imatge de portada de la web de Amazon.