Títol: No sóc obsessiva
Publicació: 2003, Ara llibres
Temàtica: Filosofia
Pàgines: 156
Autora: Eva Piquer
Puntuación: 9/10

No sóc obsessiva és un conjunt de textos que l’Eva Piquer escribia al 1993 pel diari Avui. Alguns els ha reescrit, alguns altres són nous, però això té poca importància. Tots guarden un punt d’humor, ironia i frescor que els mantenen en l’atemporalitat.

De què va? De LITERATURA. Així, en mayúscuscules. Sota el pseudònim de la lectora desacomplexada i d’escriptor acomplexat, positiu, negatiu, zeta, etc; l’autora reflexiona sobre el acte d’escriure i el plaer de llegir. Com que és una gran lectora, i tot sigui dit, una dona curiosa i reflexiva, utilitza a diferents autors i llibres per justificar i enlairar les seves reflexions.

La majoria de llibres de no ficció que parlen de temes literaris, són de caire acadèmic. Acostumen a tenir un vocabulari bastant formal, una estructura molt fixa, i parteixen d’ un tema concret, que es presenta concís, clar i ràpid. En aquest cas, ans al contrari, l’autora ens parla d’autors i llibres que la fan reflexionar, que la diverteixen, la distreuen. Perquè la literatura no només està a les biblioteques de les universitats, ni a les estanteries dels catedràtics, i no només són vàlids aquelles obres que estan escrites per les mans de grans novel·listes de la literatura universal.

L’Eva fa un crit a la literatura que fa riure, que omple, que et fa reflexionar, que et remou, i aquella que només et manté entretinguda una estona, unes hores o un dia. Visibilitza la dificultat d’escriure, les hores mortes, els espais en blanc, la felicitat de la inspiració, l’efimer de la victoria, que es troba, un dia a l’any, el 23 d’abril. Però  ho fa amb un to d’humor, amb positivisme, amb frases d’altres, amb pensaments seus, barrejant veus, temes, textos, llibres.

M’ha fet somriure, pensar, i he de reconèixer que, desprès de la lectura m’he adonat que sóc 100% una  lectora desaxomplexada, 90% d’escriptora pessimista i no sóc obsessiva, no sóc obsessiva, no sóc obsessiva…