Títol: El noi de paper
Publicació: Novembre 2018, Fanbooks
Temàtica: Fantasia, filosofia
Pàgines: 256
Autor: Jordi Folck
Puntuación: 9,5 /10

Ostres, quina portada més meravellosa. Així va ser com em vaig apropar al Noi de paper. Reconec que no es gaire professional, però de vegades passa, el físic atrau, no ens enganyem, i l’il·lustració de Beatriz Fontal, em va cautivar. Un grapat de flors a la part inferior, amb formes d’allò més diverses i colors vistosos, a la dreta, una pila de llibres de la qual surt volant un ocell de paper. Li vaig donar la volta: d’un vell matrimoni de llibreters neix un fill de paper amb serpentines per cabells i llàgrimes de confeti. I ja està, el volia llegir, i menys mal, que ho vaig fer.

El noi de paper és, tal com s’ indica, de paper. Té un físic peculiar, però l’interessant del personatge no es veu a simple vista. Rau en el seu origen, i en la seva posterior evolució. No és un bebé qualsevol, no creix a un ritme normal i no ha sortit del ventre de la seva mare, sino de les fulles dels llibres més valiosos del món, empapat de les paraules més boniques que existeixen, i madura al voltant de cultura, varietat i amor. És el pupurri perfecte perquè un nen esdevingui un geni. I a què es dediquen els genis? A crear, a inventar. Són astronautes, o científics, o actors.

O això és el que sembla, perquè en totes les novel·les, el personatge fantàstic, té la feina més sorprenent del món. Però el noi de paper, que es diu Leo, no serà res d’això, perquè és ell mateix i amb això té suficient. I quan no li sembla prou, té la capacitat de convertir-se en allò que vulgui: un mico, un ocell, un vaixell… I jugar, i volar, i nedar. En Leo és un nen especial, intel·ligent, d’una bellesa única, en un context favorable, però comet errors, creix a base de caigudes, demana perdó, li fan mal, ha de soportar la maldat de la gent i ha d’aprendre a controlar el seu egoisme.

La història d’en Leo ens l’explica el seu amic, un ocellet de paper, amb una tendresa i una poesia digna d’un paper en blanc que vola tot volent ser impregnat d’una mica d’aventura. A través de la seva veu, coneixerem totes les aventures i desventures del noi de paper. Té una doble lectura; pel públic adolescent, més infantil, o fins i tot, per aquells adults que fan lectures superficials, ràpides, es tracta d’una història d’aventures, acció i fantasia. Per aquells que gaudeixen de la lectura lenta i reflexiva, El noi de paper, és una oportunitat per a pensar sobre coneixement, la cultura, la diferència, la imaginació, la guerra i la pau, la inconsciència, l’egoisme, el poder. Són nombrosos els temes que es tracten de manera subtil, i no tan subtil.

Un altre aspecte a destacar és la quantitat de referències literaries que apareixen al llarg de l’història. L’autor, a la dedicatoria, ens explica que porta trenta anys amb la idea de fer una novel·la on aparegués un noi de paper, i sens dubte, es nota que ha estat treballada, premeditada i que beu de moltes altres obres. El propi naixement, així com alguns capítols, recorden al procés que pateix Pinotxo fins que es considerat un humà. La personalitat i alguns actes del protagonista recorden al Petit Príncep. Per no esmentar la gran quantitat de personatges rellevants de la cultura universal que apareixen com: Edgar Allan Poe, Andersen, Pitàgores, Maria Gaetana Agnesi, etc.

En definitiva, el llibre ha estat el gran descobriment d’aquest estiu. És una lectura fresca, entretinguda i que invita a reflexionar essencialment sobre el coneixement, les oportunitats que ofereix i els límits que té. Així com de la vida mateixa, perquè les metàfores, les referències, barrejades amb la veu amable del narrador, fan de la lectura quelcom educatiu. La llibretera que porto dins està saltant, tan de bo fes un fill de paper, que pugui volar i crèixer tant com el d’en Jordi Folck. Perquè sí, aquest llibre, és, m’he adonat un cop acabat, un fill, una creació de paper, perfectament imperfecta, construïda a partir de les nombroses lectures de l’autor. Un plaer llegir a un lletraferit.