Títol: Wolfgang (extraordinari)
Idioma: Català
Autors: Laia Aguilar
Editorial: Grup 62
Publicació: Maig de 2017
Format de publicació: Rústic
Temps estimat de lectura: 5h, 256 pàgines
Génere: Novel·la. Altes capacitats, superdotació, música, juvenil
Puntuació: 9/10
Sinopsi: El Wolfgang és un nen superdotat que, degut a la mort de la seva mare, ha d’anar a viure a casa del seu pare, al qual no coneix perquè va fugir abans de que el nen neixera.
El millor: La construcció de la trama, a la qual els conflictes del nen es barrejen amb la història dels pares i, especialment, amb la de la mare com a mare i persona.
El pitjor: La complexitat del text pot arribar a ser una mica excessiva per a un lector primerenc.
Premis: IV Premi Carlemany del foment de la lectura.

Anem al gra: el llibre Wolfgang (extraordinari), de Laia Aguilar, ens presenta a Wolfgang, un nen superdotat, té 152 de coeficient intel·lectual i el seu món es redueix a sa mare, l’àvia, la mestra de música i psicòloga, i el piano. La història arranca quan sa mare es mor i deixa com a última voluntat que Wolfgang vaja a viure amb el seu pare, Carles, que es va marxar abans que el nen vinguera al món.

Com podem imaginar-nos amb aquesta petita sinopsi, ja ens podem preveure molts conflictes. Per una banda tenim el nen, que porta dins seu la mort de sa mare i ha de començar a viure amb un senyor que no coneix de res. Per altra part, el de Carles, un home sol, amb una vida una mica destartalada, que ara té un fill d’onze anys, superdotat, i complex. També tenim la relació entre l’àvia i el pare del xiquet. I en el rerefons està la mort de Íngrid, la mare, amb la seua història personal. Aquests conflictes es desenvolupen en diverses dimensions, com la familiar quan tractem les relacions entre el protagonista i els secundaris, la part psicològica al veure les dificultats socials del xiquet superdotat que ha crescut amb carències emocionals o una mica d’investigació quasi policial; però sempre baix el paraigues del drama. Perquè la història del Wolfgang és un drama des que comença fins que acaba.

La novel·la està escrita en primera persona, des dels ulls del nen. Veiem el món des de la seua òptica i nosaltres, com a lectors, descobrim la seua història segons ho va fent ell. Els girs de la trama no són forçats, la contextualització és correcta i la història es desenvolupa amb facilitat, tant que la lectura és fàcil, dona goig, i els conflictes es plantegen i resolen sense artificis, amb molta naturalitat. Fins i tot el final és l’adequat per a un llibre com aquest. Es fa fàcil de llegir -un servidor ho a fet en els trajectos del bus a la feina-, ràpid, i molt, molt accessible. Com a novel·la juvenil funciona, i molt bé. També per a adults. La trama del Wolfgang és una excusa per a retratar una família des d’una perspectiva que els lectors més joves no tindrien per què conéixer, però un lector més adult sí. Molt recomanable per a llegir en família.