Títol: Tirant lo Blanc (versió novel·la gràfica)
Idioma: Castellano
Autors: Maria Aurèlia Capmany (Adaptació), Joanot Martorell (original), Jaume Marzal Canos (il·lustracions)
Editorial: Círculo de Tiza
Publicació: Març de 2019
Format de publicació: Cartoné
Tiempo estimado de lectura: 2h, 144 pàgines
Gènere: Novel·la gràfica. Cavalleries, clàssic, aventures
Puntuació: 6/10
Sinopsi: Adaptació del llibre de Joanot Martorell a format còmic, amb il·lustracions clàsiques. Recuperació de la versió publicada l’any 1982.
El millor: El resultat està prou lograt, i més quan pensem en la dificultat d’adaptar una obra tan extensa com Tirant lo Blanc.
El pitjor: La pèrdua de contingut debilita molt les trames, sent aquesta versió una invitació a llegir el llibre sencer.

He començat a llegir Tirant lo Blanc, en qualsevol versió, unes tres vegades. La primera, va ser a l’institut, quan ens van obligar a llegir una adaptació de les seues aventures a Constantinoble, baix les excuses de: «Cervantes va dir que és el millor llibre del món», «és cabdal per a entendre la literatura mundial, no només en llengua catalana», «fundació de la novel·la moderna», etcètera; i que em va semblar una mica, meh, passable. La segona versió va ser de major, quasi vell, i va ser una edició per a eBook, escrit en valencià vell, i que vaig gaudir com un nadó. La forma d’escriure, tan estranya, m’enantà, així com les trames, els personatges, i la mateixa història de Tirant i els seus companys de fatigues. La tercera versió és aquesta que ressenye.

Per a ser ràpid, aquesta novel·la gràfica, en la meua opinió, només pot servir com a punt per a passar a altres versions. És important saber que es tracta d’una reedició, amb l’original publicat el 1982. Han passat quasi 40 anys entre aquesta primera edició i la que he llegit, i el temps no l’ha tractat gaire bé. Les il·lustracions són d’un gust massa antic, les parts més interessants del llibre estan eliminades, i el que ens ha quedat és una versió descafeïnada, sosa, de la història original. Això, en un temps on Game of Thrones és la referència popular en quant textos d’ambientació medieval, fan que aquest llibre es quede com una curiositat per a quarentons melanconiosos en lloc de ser un producte per al jovent contemporani.

No sé per a què s’ha publicat aquest llibre, ni quina és la idea que tenien els senyors de Penguin Random House quan van decidir recuperar aquesta història. Com a molt, pot servir com a curiositat, capritx, o regal per a un avi. Pot ser pensaven que podrien aprofitar aquest nou interés per la literatura fantàstica o d’ambientació medieval (La Game of Thrones anteriorment citada, o la recuperació d’El Senyor dels Anells per part d’Amazon), qui sap. La versió de Capmany i Marzal, tot haver sigut adequada als 80, hui dia ha de competir amb l’original i amb tantes obres tant literàries com audiovisuals. Si, fins i tot, aquest estil ja em semblava vell quan encara no havia arribat a la dècada dels 90!

En resum, aquí tenim només una excusa per a reivindicar la lectura de Tirant lo Blanc. Feu-ho!, llegiu-ho! O no! Però aquesta adaptació, millor fullejar-la com a curiositat.