Títol: Un dinar un dia qualsevol
Idioma: Català
Autors: Ferran Torrent
Editorial: Columna Edicions
Publicació: Febrer de 2015
Format de publicació: Tapa dura, ePub, butxaca
Temps estimat de lectura: 8h, 256 pàgines
Génere: Novel·la. Policíac, corrupció, investigació, València
Puntuació: 8/10
Sinopsi: Marc Sendra, periodista freelance, investiga la corrupció al voltant de la venda de l’estadi del València C.F. i l’aparició d’un cos a l’abocador, en un llibre que mostra el modus vivendi de tota una ciutat.
El millor: Els diàlegs.
El pijor: Els punts d’innovació estilística de l’autor, en forma de converses de caire costumbrista, podrien eliminar-se.

Per a molts, durant molts anys, les paraules València i corrupció són una mateixa. Només cal fer memòria per a recordar casos com els que van esquitxar la presidència de la Comunitat Valenciana, l’alcaldia o les diputacions. I com a mostra encara queden cicatrius a la ciutat, com ara l’esquelet del Nou Mestalla.

Sobre aquesta corrupció basa la seua obra Ferran Torrent. No només de la que tenim entre mans, Un dinar un dia qualsevol, protagonitzada per Marc Sendra, sinó les altres dues on es narren també les seues aventures al cau de corruptes que és València: Individus com nosaltres i Poder contar-ho.

La trama: Marc és periodista freelance no per volutat pròpia. Ha trobat un fil per a investigar, la venda de l’estadi de Mestalla, on s’involucren bancs, interessos privats i tràfic d’influències. Un contacte dins les altes esferes li parla, a més, de la troballa d’un cadàver a l’abocador de València, fet insòlit per què, en teoria, res pot arribar allà sense haver sigut tractat prèviament.

Aquesta trama està ben filada, els secundaris estan lograts i els diàlegs son vibrants, ràpids. A l’obra hi ha un punt d’humor, unes formes de ser molt de la terreta que es capten a la primera. La novel·la, bàsicament, està construïda sobre aquests diàlegs, que mostren uns secundaris elaborats, complexos, i que fan que el text, en primera persona, no siga una successió de les aventures de Sendra. Per sort, perquè aquestes segueixen un patró senzill, eficaç, d’investigació periodística de personatges amorals, sense escrúpols, que tot funcionar bé no destaquen per ser una gran innovació per al gènere.

Per altra banda, hi ha joc costumbrista metaliterari, que podem trobar a un parell de diàlegs i que fa també de coda final al llibre. És aquest joc el què el titula. Dóna la sensació que la seua presència és només l’excusa per al nom d’aquest títol. Per sort, aquest capítol és l’últim i és breu.

En resum, Un dinar un dia qualsevol és una bona forma de descobrir i conèixer el modus vivendi d’una part important del Cap i casal, una bona lectura, i un bon entreteniment.