El vel de la deessa

Autor: Glòria Sabaté
Comunitat autònoma: Catalunya
Títol: El vel de la deessa
Gènere: Històrica
Any de publicació: 2020
Editorial: Columna
Primera publicació?: No
Llengua de redacció: català
Llengua de lectura: català
Nota:
8/10

Vaig manllevar El vel de la deessa perquè l’autora, Glòria Sabaté, va ser una de les meves professores a la facultat. Segur que vosaltres, si haguéssiu estat en la meva situació també ho hauríeu fet. Si una professora de literatura fa un llibre, l’has de llegir, perquè us imagineu que algú que parla de literatura no sàpigues escriure-la. En aquest cas, tenia la sensació que la Glòria tindria el do de l’escriptura: a les classes transmetia tant d’amor cap a les lletres, que era pràcticament impossible pensar que no podria parir una bona novel·la.

L’ obra està ambientada en la Barcelona de meitats del segle XIX, un període marcat per moviments alternatius pel que fa a la cultura i, també, a la religió. Una de les coses que, com a lectora més he agraït, és l’ ambientació. L’autora t’endinsa en els carrers de Barcelona amb molta destresa: explicant detalls de vestimenta, codis socials, carrers i utilitzant com a personatges principals persones il·lustres. A les pàgines se’ns presenta a la Carme Karr, periodista i activista feminista; la pintora Lluïsa Vidal; l’escriptora republicana Ángeles López de Ayala; l’espiritista Amalia Domingo, així com Gaspar Homar, ebenista del modernisme i Jaume Massó i Torrent, fundador de l’Institut d’Estudis Catalans.

La Carme Karr, la Lluïsa Vidal i la Mariona, personatge fictici, encapçalades per l’Ángeles López de Ayala estan buscant una relíquia que pot suposar l’inici d’una nova era, més justa i igualitària. Les dones, que formen part de la Societat Progressiva Femenina, són unes avançades al seu temps i treballen amb l’objectiu de generar coneixement entre les dones i les classes obreres. Els seus perfils són ben diferents, però precisament en aquesta diferència està la virtut de l’equip: la col·laboració, esperit i fe de totes quatre esdevé imprescindible per a la seva tasca.

Tot i que la trama principal és la recerca de la relíquia, l’obra ofereix molts subtemes: el sindicalisme, el feminisme, el lliure pensament, la francmaçoneria i, és clar, l’espiritisme. La fe catòlica és repressora: obliga les dones a desenvolupar un paper molt determinat en la societat, són esposes i mares. L’espiritisme, en canvi, proporciona l’oportunitat de debatre, de reflexionar sobre altres realitats i posa en relleu el paper del coneixement.

La tensió argumental es manté des de l’inici fins al final, i el ritme de lectura és molt agradable. La Glòria és prou acurada per a fer les descripcions que s’escauen de l’ambient, però no perd el temps explicant aspectes irrellevants dels personatges o de la seva vida anterior: va per feina, però sense descuidar-se de contextualitzar com cal cadascun dels fils argumentals.

En general, és una novel·la molt agradable de llegir, molt interessant per a conèixer una mica més la realitat de l’època i una molt bona alternativa per a somiar: llibres preciosos en biblioteques amagades darrere de portes secretes, una poderosa deessa que simbolitza la saviesa, un grup de dones lluitant plegades per aconseguir la igualtat i una societat que, tot i que no és perfecte, està en camí de ser millor.


Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s