Autora: Sílvia Soler
Comunitat autònoma: Catalunya
Títol: El fibló
Gènere: Ficció
Any de publicació: 2019
Editorial: Columna
Primera publicació?: No
Llengua de redacció: Català
Llengua de lectura:Català
Nota: 9/10

Fa un parell d’anys, en una taula rodona de la Barcelona Negra, la Cristina Fernández Cubas va dir que el més complicat d’escriure és trobar el to. El to, deia, ningú no l’aprecia quan està ben definit, però tothom se’n fa creus quan no ho encertes. És quelcom subtil, complicat de definir, però un dels aspectes més importants d’una bona obra. Doncs bé, la Sílvia Soler, autora de El fibló, utilitza un to tendre, seré i elegant que s’escau perfectament amb la temàtica de la novel·la que ens ocupa. I és precisament per aquesta forma d’explicar de manera simple però acurada, que he gaudit de debò de la lectura.

La història ens la narra la Laura, la gran de tres germans. Resulta que la seva mare va morir quan tots tres eren molt petits, a causa del fibló d’una abella. Des d’aquell moment, la seva infantesa passa a estar dominada per silencis incòmodes, baralles i la negligència d’un pare massa ocupat per la feina. Amb el pas del temps, els germans es distancien, però el seu pare mor i han de reprendre el contacte per vendre la casa on es van criar. A partir d’aquí, la Laura, l’Ignasi i la Judit reflexionen sobre el seu passat, sobre el seu present i busquen la manera de canviar una mica el futur trist i solitari que els hi esperava.

El pretext és prou comú: una família es retroba a causa d’una herència. Però, com ja avançava en la introducció de la ressenya, la grandesa d’aquesta novel·la no és pas la seva originalitat, sinó la destresa de l’autora per a explicar els fets. És interessantíssim veure com els tres germans han madurat, de quina manera els va afectar la mort precipitada de la seva mare i l’actitud esquerpa del seu pare. També, com reaccionen davant dels diferents descobriments que fan a la casa i de com decideixen començar la seva vida des de zero. Els personatges són realistes i evolucionen al llarg de la trama de manera natural.

Cal destacar, també, els petits detalls que l’autora ens regala als lletraferits: els títols de les obres que els pares de la Laura guarden a les prestatgeries, les apreciacions de les edicions, les notes, els comentaris. Gairebé he pogut passejar per la biblioteca de la casa, olorar els llibres vells, repassar els fulls amb el rovell del dit i notar el dolor, barrejat amb orgull de la protagonista en recordar el criteri, la destresa i el comportament del seu pare.

Us recomano molt la lectura, per ben escrita i per tendra i bonica: una molt bona elecció per a l’estiu.