Autor: Eva Baltasar
Comunitat autònoma: Catalunya
Títol: Laia
Gènere: Poesia
Any de publicació: 2008
Editorial: Columna
Primera publicació?: Sí
Llengua de redacció: Català
Llengua de lectura: Català
Nota: 7/10

És bo tornar a llegir poesia. Feia mesos, pot ser anys, que no llegia un poemari, enfrascat amb la feina com he estat. Llegir poesia és una cosa que, quan estic molt de temps (que …) sense fer-ho, ho note. Per això faig fer la meua darrera escapada a la biblioteca: havia de traure algun poemari per a retornar a el meu costum. I l’escollit ha sigut aquest Laia, d’Eva Baltasar, poemari amb el qual va debutar i que li va permetre guanyar el Miquel de Palol l’any 2008.

Laia, com el seu nom pot fer entendre, parla d’intimitat. Els poemes són sobre la relació entre la veu i el personatge de Laia, la figura absent, a qui parla en segona persona, una segona persona que no cal que estiga, sinó sobre qui projecta les reflexions i el seu desig, convertit en versos lliures. Són poemes d’enamorament, amor físic, amor a la literatura, accentuats amb sexe, i segons avancem amb la lectura, la veu ens parla del seu canvi, des dels primers contactes fins a l’acceptació de l’amor que sent per Laia.

Per a mostrar aquest procés d’enamorament, l’autora viatja al camp del contacte físic. Els versos són eròtics, ens parla de sexe amb naturalitat, de la relació sexual com una projecció de les paraules més enllà de les paraules. Ens parla de com parlen els seus cossos, i ho fa amb un llenguatge directe, perquè les metàfores es construeixen sobre la carnalitat com quan diu: «Completament vençuda pels teus dits / intel·ligents i destres tanco el cos / per retenir quelcom molt més plaent / que el sexe.» (p. 83). La desinhibició dels versos ens parla d’aquesta intimitat, i ens mostra com la seua relació és construïda sobre el sexe, no és platònica, al contrari, és entrega als seus dits que fan que la seua resistència a enamorar-se quede substituïda per aquest amor que es respira al poemari.

Han passat moltes coses des del 2008, quan es va publicar aquest poemari. La combinació amor-sexe, presentat des de l’òptica de l’amor, sense carregar el costat eròtic més enllà del necessari, és fresca i propera, no abstrau l’amor i el deixa en una dimensió inaccessible, sublimada. No sé jo quant d’aquesta apertura i sinceritat, hui, es podria acceptar. Directament, el mateix fet que siga poesia, quinze anys després de la publicació del poemari. Igualment, amb una lectura reposada la capacitat d’emocionar i empatitzar amb la nuesa de la narradora encara s’hi manté. Laia és un poemari directe, nu, descarat. Molt bona lectura per a aprofundir en la poesia contemporània d’una autora que, amb aquest llibre, ens mostra la seua habilitat literària que, ara per ara, està sent reconeguda arreu del món, com per exemple al premi Booker, del qual ha sigut finalista aquest 2023 per Boulder.

Qui és Eva Baltasar?