Títol: Omnia
Publicació: 2016, Penguin Random House Grupo Editorial
Temàtica: Ciència ficció
Pàgines: 228
Autora: Laura Gallego
Ilustrador: Xavier Bonet
Puntuació: 9/10

Sinopsis: Tothom sap que a Òmnia, una botiga virtual, s’ho pot comprar qualsevol cosa. Per això, quan en Nico llença per accident a les escombraries el peluix preferit de la seva germana petita, no dubta en buscar-ne un d’igual a la web per substituir-lo. Però un error informàtic el conduirà al cor d’Òmnia i serà el començament d’una gran aventura.

Vivim a l’era 2.0. . Estem acostumats a trobar qualsevol cosa a la xarxa, fent un clic, en un obrir i tancar els ulls, tenim la comanda a la porta de casa. Per això és fàcil creure en la possibilitat del món que la Laura Gallego crea: el món d’Òmnia. Aquest món fantàstic, no és només una tenda virtual, sino que és tota una civilització que, si som capaços de parar compte en els detalls, s’assembla molt a la nostra.

Una societat que viu en una illa aïllada de la vida real. Persones de diferents ètnies, fins i tot de diferents mons, que treballen en cadena, sota uns horaris estrictes i amb unes llibertats molt limitades. Incapaços de trencar amb les normes, de qüestionar-se els seus deures i lluitar pels seus drets, pressos de la política d’Òmnia. No s’adonen de l’esclavitut a què estan sotmesos perquè tenen la sensació que els tracten bé: tenen menjar, un sostre, roba, escoles, residències, espais per poder divertir-se en el seu temps de descans i un sou per poder comprar alguns dels meravellosos objectes d’Òmnia. Aquest aparent benestar no els fa plantejar-se que no tenen llibertat individual i no poden escollir què volen fer amb la seva vida. Reflex simple i directe de l’organització social de la nostra civiltzació.

Deixant de banda aquesta crítica social, que com dic, és un dels temes en què l’autora insisteix. El món d’Òmnia, dintre de tota la fantasia que l’envolta, està estructurat amb una coherencia que no només agraeixo, sinó que també, admiro. Perquè malgrat que es tracti de ciència ficció, totes les trames estan lligades entre sí de manera que la historia té un sentit per sí mateixa. El tema principal, el fet que en Nico marxi a Òmnia a buscar el peluix de la seva germana, només és el pretext per explicar moltes altres coses com l’amor entre germans, que és el motor pel qual arrenca la novela; les polítiques d’empresa, empresonadores, injustes però molt profitoses; el comportament humà front situacions laborals i personals;  la problemàtica de les màquines i la seva funció dins la societat; i l’ingeni que és, en definitiva, allò que provoca el desenllaç.

La coherencia està present, com he dit, en tot moment, i allò que sembla fantasia, passa per verídic. La creació de la botiga virtual, el comportament dels personatges, fins i tot, que un nen de 10 anys acabi en una illa aïllada convertida en un magatzem màgic. Però, malauradament, és perd al final. Després de 200 pàgines de creativitat i la construcció d’un món pintat al detall, arriba un final abrupte. És per això que la ressenya no té un 10. Sóc conscient que és literatura infantil, i que a un nen de 10 anys tampoc no el pots tenir 400 pàgines per fer un final més acurat. La problemàtica principal havia acabat, el món d’Òmnia ja estava explicat i amb ell altres trames; allargar, segons com, podia provocar fatigament. De totes maneres, el recurs literari de fer parlar algú a la TV per saber com acaba l’història, em sembla un Deux ex machina inecessari, especialment, perquè la autora, des del principi fins al final, demostra que és capaç d’inventar tot un context i gestionar-lo sense problemes.

I, vosaltres, què n’opineu d’Amazon? Dic, de Aliexpress? Ai, no, de Zalando. Ups, perdó, d’Òmnia.