Títol: L’illa dels tresors
Idioma: Català
Autor: Diversos autors
Editorial: Cruïlla
Publicació: Juny de 2019
Format de publicació: Rústica
Temps estimat de lectura: 4h
Gènere: Relats
Puntuació: 7/10
Sinopsi: Recull de relats publicats per la Diputació de Barcelona per a celebrar el primer centenari de la Xarxa de Biblbioteques.
El millor: L’aproximació al concepte de biblioteca des de tantes òptiques diferenciades.
El pitjor: La irregularitat que és connatural als reculls de relats.

Per a què serveix una biblioteca? La primera resposta és l’obvia: per a llegir. Una altra, per a acumular pols, connectar-se a internet, trobar un moment de silenci o per a organitzar activitats a las quals quasi ningú assisteix. També té una funció molt especial, la qual pocs se’n adonen: és un magatzem de secrets en forma de llibres, de pel·lícules, de música; en fi, de les narracions i històries que construeixen el nostre món. Podem considerar aquests secrets com tresors a descobrir, a trobar en l’aventura que suposa entrar en una biblioteca, agafar un llibre quasi per intuició, i llegir-lo.

Aquests tresors no són morts. De vegades salten, ens sorprenen, ens cerquen, o, de vegades, aquests tresors s’agrupen i s’amaguen en petits cofres del tresor que, al obrir-lo, surt una illa màgica, una illa que ens envolta i ens invita a descobrir els seus llindars, els seus camins perduts, i la memòria en forma de paraula, de història, que l’habita.

Això és aquest llibre, una illa de tresors farcida de 15 relats d’alguns dels escriptors en llengua catalana més importants. Trobem aventures, romanticisme, realisme, aventura, fantasia i ciència ficció; cada conte amb la seua personalitat i història darrere. És un recull ric, curiós, i irregular. Molt de mí, com a lector, amb les meues pròpies fòbies. Molt dels mateixos autors, també, exposant-se a la lletja relació entre «comparació» i «odi».

No seré jo qui diga quins relats són millors o pitjors, aquesta opinió me la reserve. Aquesta qualificació és tan personal com intransferible, i sent un recull, completament estúpida. El conjunt és bo, interessant, i inspirador. La llibreria, la literatura, com a motor creatiu, tot a partir de l’excusa del centenari de la Xarxa de Biblioteques de Barcelona. Faré només un parell d’excepcions:

Primer, el conte d’Albert Sánchez Piñol. Una gran peça per a reflexionar sobre el mateix concepte de cultura, literatura i les biblioteques. ¿Realment, tractem a la cultura, i als creadors com es mereixen?

També, el text de Care Santos. M’agrada Bukowski. El seu conte parla de Bukowski. Bo, no hi ha més a dir. La biblioteca el va salvar, probablement, de la bojeria. Només per això ja paga la pena la seua existència.

Sobre els altres autors, què millor que descobrir-los llegint? Us recomane, sense cap dubte, llegir aquesta antologia. Si la trobeu, és clar, que és una edició limitada. Si no la podeu trobar, atents! A la vostra biblioteca en trobareu molts més, de tresors, secrets i meravelles.