Títol: La pell freda
Idioma: Català
Autora: Albert Sánchez Piñol
Editorial: La campana
Publicació: Octubre de 2012
Format de publicació: ePub, tapa tova
Temps estimat de lectura: 6h, 306 pàgines
Génere: Novel·la. Fantasia obscura, terror, misteri, aventures.
Puntuació: 9/10
Sinopsi: El protagonista arriba a una petita illa en mig de l’oceà fugint del seu passat vinculat amb l’IRA. Allà, descobreix que a l’illa, a més del farer, hi han criatures amfibies que ataquen de nit.

---

Ja li tenia ganes jo a aquest llibre, La pell freda, de l’Albert Sánchez Piñol. No és un secret dir que a Leemergence ens agrada aquest autor, els seus llibres són assidus al nostre web, com podeu veure a les ressenyes de Fungus, Homenatge als caiguts, i fins i tot al recull de contes L’illa dels tresors. Per tant, no podíem deixar passar l’oportunitat de llegir un llibre que, a més d’haver sigut traduït a 37 llengües i servir d’inspiració per a una pel·lícula.

És difícil encarar un llibre amb les expectatives molt altes. Per sort, La pell freda no només es troba a l’altura de l’esperat, sinó que ho supera amb creus. La història tracta d’un fugitiu desencantat de la vida, un guerriller irlandés que fuig al mig de l’oceà per a dur el registre meteorològic d’una illa propera al Cercle Polar Antàrtic. Allà descobrirà que a l’illa només hi ha la caseta amb la instal·lació meteorològica, el far, un petit bosc i poc més.

Aquest poc més inclou un personatge, Batís Caffó, el misteriós farer, que es nega a fer cap mena de cas al protagonista, i les criatures que viuen a l’illa. Aviat, una vegada arriba al primera nit arriba el terror: Qui són? Què volen? Per què l’assetgen? La por i la bogeria fan acte de presència i, amb desesperació, el nostre heroi ha de lluitar per la seua supervivència.

La història té un ritme trepidant en el seu primer terç. L’inici és impactant, es fa molt difícil amollar el llibre, anar-se’n a dormir, o a treballar. Després, segons anem descobrint els secrets dels personatges, amb les remembrances que temperen el ritme i donen profunditat a Batís Caffó i al narrador, comprenem la gran metàfora sobre la societat, l’autoritat, el poder i, si ens posem una mica psicoanalítics, el pas de la infantesa a l’edat adulta o l’alienació que arriba més enllà de la bogeria i la derrota.

Es tracta d’una gran novel·la, asfixiant i bella, dins de la seua brutalitat. Molt, molt recomanable.