Autor: Albert Sánchez Piñol
Comunitat autònoma: Cataluña
Títol: Tretze tristos tràngols
Gènere: Contes / Realisme màgic
Any de publicació: 2008
Editorial: La campana
Primera publicació?: No
Llengua de redacció: català
Llengua de lectura: català
Nota: 10/10

Fa temps, mentre em prenia un cafè amb V, xerrava a tort i a dret sobre la poca originalitat de la literatura actual. Collons, li deia, és que tots els llibres tenen els mateixos pretextos, els personatges són sempre iguals, què ens passa? No podem innovar? Hem perdut, els contemporanis, la capacitat de crear nous mons? La capacitat de descriure allò que ens envolta des d’una perspectiva diferent? Més fresca? Més «boja»? La meva crítica estava fortament influenciada per les lectures d’aquell mes, que havien sigut una mica decebedores. Avui, però, us parlaré d’un llibre que vaig llegir pocs dies després d’expulsar els meus laments: Tretze tristos tràngols, una obra que m’ha cosit la boca per segles, o bé, com a mínim unes setmanetes.

Albert Sánchez Piñol parla de la vida quotidiana i ho fa a través de la fantasia. Aquesta perspectiva no és pas nova, ja ja ho feia Pere Calders, però sí que és ben arriscada. No tothom és capaç de reflectir tota una societat fent servir girafes, homes de la lluna o armaris que es cruspeixen els amants. Sánchez Piñol, sí.

I tan cert és que els diners no poden comprar el temps dels vius com que no poden comprar el temps dels morts.

Titus en tretze tristos tràngols, sánchez piñol (2008)

Tretze tristos tràngols és una antologia composta per tretze contes que tracten sobre petits tràngols quotidians, dubtes morals i diferents qüestions que ens fan la vida una mica més complicada. Els contes estan protagonitzats per personatges d’allò més variats que lluiten d’una manera o una altra per superar aquestes dificultats. Les històries es desenvolupen de manera relativament lenta: l’autor introdueix les problemàtiques de manera pausada i, de sobte, arriba el desenllaç, que acostuma a ser una bufetada al lector. Així és la vida, sembla dir-nos, hauràs d’espavilar.

He gaudit moltíssim de la lectura. M’ha permès desemboirar-me i, a la vegada, m’ha donat l’ oportunitat de reflexionar sobre molts aspectes de la vida: l’amor, l’egoisme, la rutina, la por a ser diferents… Recomano l’antologia i també a l’autor, que sempre és un encert.

Qui és Albert Sánchez Piñol?