Títol: Homenatge als caiguts
Idioma: Català
Autors: Albert Sánchez Piñol
Editorial: Rosa dels vents
Publicació: Setembre de 2019
Format de publicació: Cartoné
Temps estimat de lectura: 4h, 176 pàgines
Génere: Relats. No ficció, antropologia, ironia
Puntuació: 7/10
Sinopsi: Recull de textos breus, la majoria de no ficció, llegits a la ràdio.
El millor: La màgia que es pot trobar a l’anècdota i la no ficció.
El pitjor: Uns textos tan curts acaben sabent a poc.

Ens agrada l’escriptura d’Albert Sánchez Piñol, del qual ja hem ressenyat un llibre (Fungus), que no dubtem en recomanar com a llibre de fantasia i també de crítica social del segle XIX. En aquesta ocasió ens hem llegit Homenatge als caiguts, que és un recull de 80 textos que va llegir al programa El matí de Catalunya ràdio, dins de la secció Contraportada.

Els textos, com bé s’explica en el pròleg, són la majoria de no ficció. És a dir, tot el llibre consisteix en un recull d’anècdotes, històries gracioses i sorprenents, amb un toc d’humor més o menys sarcàstic, escrits amb una claríssima intenció oral, narrativa. L’anecdotari, perquè això és aquest recull, un pur anecdotari, es llegeix ràpidament, dona joc per a descobrir històries sorprenents, gracioses, perfectes per a desconnectar una estona i per a contar després en un grup d’amics. Això es deu al mateix format dels textos, tal com ens explica l’autor, limitats a dos minuts màxim pel corsé publicitari de quan s’emetia.

Si anem a les històries, podem trobar-ne de sorprenents. Segurament els oients de El matí de Catalunya Ràdio entre 2006 i 2008 ja les coneixien. Un servidor, no-oient, només en coneixia una, la del pollastre que viu sense cap i que és dibuixat al centre de la portada. M’han sorprés les altres, especialment les que parlen de les experiències de l’autor a l’Àfrica, o la de la primera frase que va dir Neil Armstrong quan va sortir a la Lluna.

És un llibre que es fa curt, tant per la seua brevetat com pel format. En una bona estoneta es pot llegir. En el meu cas, va caure un dia on, convalescent per un refredat, gairebé no podia sortir del llit i amb el cap travessat per la congestió no em podia permetre un text enrevesat o fatigós. Les narracions estan limitades al una llargària de dues pàgines, i van perfectes per a llegir ja siga al transport públic, una estona entre altres activitats com a desconnexió, o fins i tot en un grup d’amics. Aquest Homenatge als caiguts és un llibre perfecte per a compartir, ja siga com a regal, o com a lectura en veu alta.