Cooltureta

Títol: Cooltureta
Idioma: Català (original en castellà)
Autor: Raquel Córcoles (Moderna de pueblo)
Editorial: Lumen/Rosa dels vents
Publicació: Maig de 2014
Format de publicació: eBook, rústic
Temps estimat de lectura: 2h (128 pàgines)
Gènere: Còmic. Comèdia
Puntuació: 7/10
Sinopsi: Sàtira del món dels hipsters i culturetes, a partir de les experiències d’un noi que es converteix en un d’ells.
El millor: Les referències (no tan) subtils que es fan a obres artístiques que en sí son referents per els modernets.
El pitjor: L’història és molt previsible, amb final feliç i tot.


Anem a parlar de moderns. Que no n’hi ha, de moderns, hui dia. ¿Un altre còmic, després de No me pegues que llevo gafas? Sí, per què no? Potser aquest que us escriu ho és, potser el veí, el que surt a passejar el gat amb corretja i tot, o fins i tot… fins i tot l’autora del còmic Cooltureta, la Moderna de pueblo (també coneguda com Raquel Córcoles).

Hi ha que acceptar-ho: ací tots tenim més o menys algo de cultureta. No és roin. És més, en la meua humil opinió no s’ha de rebutjar un cosa pel simple fet que siga modern, nou. M’agraden les pelis velles, o rares, i els superherois no em fan gaire gràcia. Sí m’ha fet, en canvi, aquest còmic, on porta el culturetisme a la paròdia forçant estereotips. Perquè cooltureta es, sense cap dubte, una col·lecció d’estereotips amb l’única intenció de fer sàtira i burla d’aquesta aproximació al món.

Ho és en tots els sentits: el protagonista i el seu recorregut a lo camí de l’heroi campbellà, descens als inferns de la mediocritat hipster i resorgir èpic en forma de victòria sobre els seus enemics; els seus amics pre-conversió i post-conversió, els aliats i antagonistes, etc; i especialment el context on es desenvolupa, tan, tan, tan…

MODERN.

A veure, anem al còmic: la cosa tracta d’un xaval que, verbigratia, es converteix en modern a partir d’unes casualitats molt casuals: es trobava falt de personalitat, i la modernitat es trobava, alhora, falta d’un cos, un individu, on extendre’s. Després arriba la mudança a la ciutat, un reencontre amb una antiga amiga seua que li farà de cicerone per el lado más <<moderno>> de la vida, apareix la noia-objecte musa moderna, i després ja us podeu imaginar què passa: hipocresia moderna, fatxendes, falsetat. És a dir, l’estereotip.

Si pensem en la història, tampoc és el summum de l’originalitat. Són les referències constants, directes i subtils, les que donen personalitat al còmic; això sí, tot-molt-irònic, com ha de ser qualsevol obra moderna. Més enllà d’esta ironia, podem trobar-li una altra gràcia en la cerca dels referents a la cultura popular moderna: trobar-les és un petit plaer modern del que he pogut gaudir. Això sí, tot sota l’estil reconeixible de l’autora, quasi-famosa de l’era de l’Internet; i que basa la seua obra en la crítica al postureig de una ¿classe? social indie, buida, centrada en l’autobombo superficial i en l’alimentació d’eixe gos anomenat Ego que a tots ens segueix.

Recapitulant: perfecte per a pasar una bona estona, ja si eres un modern i et fa la gràcia la auto-ironia, o eres un modern que-no-ho-accepta (hola, estimats lectors) amb ganes de distracció. Si no: doncs quina xorrada de còmic.


Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s