Autora: Marta Orriols
Comunitat autònoma: Catalunya
Títol: Dolça introducció al caos
Gènere: Drama
Any de publicació: 2020
Editorial: Periscopi
Primera publicació?: No
Llengua de redacció: Català
Llengua de lectura: Català
Nota: 10/10

Dolça introducció al caos és una cançó, literalment. Una cançó de l’àlbum La ley innata d’Extremoduro. Jo sempre he sigut una lectora sorollosa. M’agrada llegir amb música, amb la televisió posada, al metro, a l’autobús, al parc i a la platja. Però sempre tinc els sons de fons, no els hi paro esment. En canvi, en aquest cas, he escoltat la cançó del grup extremeny amb atenció i us convido a tots que prengueu l’experiència d’escoltar-la abans o mentre llegiu l’obra de Marta Orriols. La melodia i la lletra et transporten a la història de la Marta i en Dani, els seus protagonistes.

Deixant de banda les meves experiències sensorials, la novel·la tracta sobre la maternitat i la paternitat. La Marta i en Dani són una parella feliç, ambdós han entrat a la trentena, però encara tenen la inestabilitat de quan eren més joves: una feina precària, un pis de lloguer i la por constant de no estar vivint prou intensament la vida. Ja està, pensen sovint, això era tot. Malgrat tot, estan còmodes amb la seva relació, amb la senzillesa de la seva vida, els costums quotidians i les seves sortides esporàdiques. Tot es trastoca quan la Marta es fa un test d’embaràs. Ella està convençuda que no vol tirar endavant l’embaràs, o això pensa, al principi. I ell, que mai s’ho havia plantejat, comença a sentir la paternitat com una opció viable i, fins i tot, desitjada.

Tot i que el conflicte és ben potent, la meravellositat de l’obra rau en la forma de narrar de l’autora. La història està explicada en 3a persona del singular i en present d’indicatiu, amb alguns flashbacks al passat que reforcen la trama principal i ens fan comprendre millor els personatges i la relació que mantenen. No sé si mai heu escrit ficció fent servir aquesta veu narrativa (3a pers. sing. del present): cal molta traça per mantenir el ritme i per fer les descripcions dels ambients. La Marta Orriols ho aconsegueix, apropa al lector als personatges amb un ritme àgil i mantenint la tensió argumental. Coneixem els pensaments d’en Dani i de la Marta, comprenem com es comporten i acabem compadir-nos de tots dos. No hi ha ni bons ni dolents en aquesta història, només dues persones en una situació crítica que els fa plantejar-se el futur.

En definitiva, he gaudit de la lectura. M’he teletransportat al meu antic pis de Barcelona, tan petit i tan ple de vida. He sentit el mal de la Marta a les costelles, m’he identificat amb tota ella malgrat les nostres diferències. He reflexionat sobre els estereotips que arrosseguem les dones des del moment en què naixem, de com la família que hi és i la que hi falta ens deixa una empenta difícil d’esborrar i de com l’amor arriba quan menys t’ho esperes per trencar-te tots els esquemes. Totes som la Marta i de tant en tant, també, hem sigut en Dani.