Sense codi de barres

Autora: Ruth Tormo
Comunitat autònoma: Catalunya
Títol: Sense codi de barres
Gènere: Novel·la. Juvenil
Any de publicació: 2020
Editorial: Fanbooks (Grup 62)
Primera publicació?: No
Llengua de redacció: Català
Llengua de lectura: Català
Nota:
8/10

Feia molt de temps que no llegia ni en català, ni literatura juvenil. El motiu? Supose que el de sempre: no trobar cap títol que m’atraguera. Per això, l’altre dia aní a la biblioteca amb la sana intenció de canviar aquesta situació de monopoli literari en castellà i per a adults i trobí aquest Sense codi de barres, de Ruth Tormo, publicat per Fanbooks el 2020. El resultat: satisfacció.

Sí, satisfacció perquè he trobat una novel·la que m’ha atrapat des de la primera pàgina i que llegí en un dia, fins ben entrada la matinada, perquè volia saber què li passaria tant a Amina, una xiqueta de catorze anys que cus en un taller de Bangladesh roba per a una multinacional de la moda, i a Víktor, un xiquet de l’àrea metropolitana de Barcelona que encara està creuant el dol per la mort del seu millor amic.

M’agraden aquestes novel·les que, a més de història de personatges, ens porten un tros del món entre les seues pàgines. No oblidem que es tracta d’una novel·la juvenil. Aquestes novel·les, a més d’entretindre, poden servir de finestra al lector per a accedir a una realitat que encara no coneix. Segurament, per la seua curta edat, des d’uns dotze fins uns noranta anys llargs, que semblen molts, però al cap i a la fi no ho són tant, el jove lector ni pensa com es fa la roba, d’on vé, si és cara o no ho és. Ignora, com molts adults, l’explotació que permet fer samarretes sumament barates i/o beneficioses per a quatre. Aquest aspecte del llibre està molt ben treballat. L’ambientació de la part d’Amina està molt treballada i ens mostra una realitat versemblant amb els casos ja coneguts d’explotació infantil.

La part de Víktor, amb el dol, la seua actitud respecte els companys i professors, la situació difícil dels seus pares entre ells i amb ell, és la que porta el pes principal de la narració. És ràpida, i ben explicada. El recorregut que fa Víktor, des de ser una illa rodejat d’altres persones fins reconnectarse amb el seu voltant, trobant i retrobant les persones del seu voltant amb la nota de l’Amina, emociona. El dol, la pèrdua és un procés psicològic fotut de passar, Tormo ho expresa amb sensibilitat, sense amagar tampoc el patiment el protagonista.

No ho negaré: gaudí de les tres horetes curtes que el llibre demana. Paga la pena dedicar-li una estona, ja com a adult, ja com a adolescent, per a descobrir les històries de Víktor i Amina.

[Año de publicación] [#leemapa2021] [Nombre del autor] [Comunidad autónoma] [Editorial] [Premios ganados] [Género (novela/poesía/…)] [Lengua de redacción] [Reseña] [Podcast] [Lingüística]


Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s