Pedres al camí

Títol: Pedres al camí. 
Publicació: 2017, Editorial Comanegra
Temàtica: Realisme
Pàgines: 176
Autor: Víctor Panicello
Puntuació: 8,5  /10

Vaig conèixer al Víctor Panicello gràcies a l’obra de 250 quilòmetres , i com que em va agradar força, no vaig poder evitar agafar Pedres al camí . Les dues novel·les tenen una cosa en comú, parlen de nois  en situacios complexes. Si 250 quilòmetres centrava la seva atenció en la enfermetat del Crohn, en aquest cas, a Pedres al camí, l’autor focalitza la trama en les problemàtiques que viuen els adolescents que es troben en situacions desfavorides. En ambdues, l’escriptor escolta i es deixa aconsellar per persones que han viscut aquestes situacions, de manera que la lectura es fa enrequidora i és coherent, realista.

L’ història comença presentant a la Maria, una enfermera molt jove, que no ha tingut gens fàcil assolir la seva posició laboral. A partir d’aquesta premisa, Panicello  presenta la seva trajectòria, fent especial èmfasi a les seves relacions socials. Gràcies a ella, coneixem la resta de personatges, els seus amics. Els va conèixer a la UEC (Unitat d’Escolarització Compartida) de Sabadell. Tant la Maria, com el Moha, l’Ariadna, en Ferran, la Noelia i en Marcos són nois amb problemes. Alguns han près males decisions, d’altres no saben com integrar-se, com ser aceptats per la resta, i uns pocs, intenten sobreviure com poden a situacions massa complicades: pares drogadictes, un barri hostil, etc.

La narració està explicada en tercera persona i no segueix un ordre linial, hi ha salts temporals entre el present i l’adolescencia dels personatges. El conflicte és present en totes les pàgines i cap rep un protagonisme especial. És a dir, la novel·la és, gairebé, biogràfica. L’importancia no rau en la resolució d’un problema presentat en el nus, sino en l’evolució dels personatges, que són molt complexos.

És una obra per reflexionar sobre les drogues i les seves conseqüències, però també sobre la influencia dels contextos, sobre l’autoestima i la ràbia. Tots els nois d’aquesta història tenen una cosa en comú, tots, malgrat les seves diferències han pensat alguna vegada que no valen per res i que l’èxit estava molt lluny, inabastable. Però, què és l’éxit? Què vol dir ser el millor? El concepte que tenen d’ells mateixos està distorsionat i molt manipulat per les pressions socials. cadascú té uns somnis, uns interessos, però tots tenen la mateixa perspectiva sobre allò que haurien de ser, i que, evidentment, no són. Al final, no tots els nois arriben a tenir una vida acomodada, la vida que desitjaven, el destí dels personatges, no és sempre satisfactori. Només tenen un bon futur aquells que deixen enrere la ràbia, la por i l’inseguretat. És llavors quan arriben a l’èxit.

Però, què és l’èxit? Què és? Doncs per alguns és treballar a una perruqueria i conèixer una persona que converteixi en tranquil·litat tot allò que toca. Per altres, és composar i cantar i viatjar i… Per altres és, sencillament, gaudir de tot el que ve, trobar la part positiva d’allò que l’envolta i viure, viure, viure.

 


Una respuesta a “Pedres al camí

  1. Pingback: Influencer

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s