Autora: Dolors Garcia i Cornellà
Comunitat Autònoma: Catalunya
Títol: Nocturn per a Mafalda
Gènere: Drama
Any de publicació: 2018
Editorial: Edebé
Primera publicació?: No
Llengua de redacció: Català
Llengua de lectura: Català
Nota: 8’5/10

En psicologia evolutiva es diu que per créixer cal passar per una sèrie de crisis, diguem, existencials: la preadolescència, l’adolescència, la coneguda crisi dels quaranta, etc. Les crisis són períodes d’inflexió, moments en què ens questionem la nostra vida i decidim si continuar-la o canviar-la per complet. Per aquest motiu, després de les crisis perdem amics, parelles, canviem de feina. O tot el contrari, ens adonem que som molt afortunats i que volem conservar les nostres petites relíquies.

En Dídac, protagonista de Nocturn per la Mafalda, passa una d’aquestes crisis als quinze anys. Des que és ben petit pateix la negligència dels seus pares, que li dediquen tant de temps a la feina que gairebé no tenen temps per fer-se càrrec del seu fill. Quan en Dídac fa catorze anys, neix la Mafalda, la nineta dels seus ulls. L’estima i la cuida arribant a assolir responsabilitats que no li pertoquen per la seva edat. Però una nit, la Mafalda es posa malalta i és en aquest punt que en Dídac es revela.

La nit d’hospital, d’ambulància, de por i d’angoixa, fa que en Dídac reflexioni quin és el seu paper a la família. Per què ha deixat de jugar a futbol? Per què ha de deixar de veure la seva tieta? És just que la seva mare ni tan sols sàpiga quin premi va guanyar a l’hivern?

La història principal, que com veieu, gira al voltant del pas de la infància a l’edat adulta, on descobrim com són els nostres pares: ja no són herois, són éssers humans que cometen errors i que, potser, actuen de manera contrària als nostres ideals. Però també n’hi ha d’altres com la importància de l’amistat i el primer amor.

També rep un paper molt important la premsa rosa. La mare d’en Dídac treballa com a periodista per un programa de televisió que parla de les xafarderies dels famosos. L’ autora, aprofita el personatge de la mare, per a reflexionar a propòsit del periodisme del cor, de la superficialitat que hi ha al voltant de les històries que s’escriuen i de les mentides que s’expliquen per guanyar una mica de diners.

Pel que fa als personatges, crec que estan prou ben definits. Especialment, en Dídac, els seus pares, la tieta i la Marlene, que és la seva cangur. He trobat a faltar una mica més de profunditat en la Gabriela, l’amiga especial del protagonista. És un personatge secundari molt interessant, no només pel paper que té al recorregut del protagonista, sinó perquè a més, és filla d’una famosa. I veiem, de manera una mica esbossada, què pensa sobre les exclusives de la seva mare, sobre la insistència dels mitjans de comunicació i sobre el seu futur envoltada de càmeres i de micròfons. Hauria estat interessant conèixer-la millor, però realment, per aquesta història, la d’en Dídac no és necessari. S’enllesteix molt bé sense donar-li més voltes a les trames secundàries i de vegades cal saber tallar a temps: la senzillesa també té el seu encant.

En resum, us recomano la novel·la. Tracta sobre conflictes d’actualitat, d’una manera molt reflexiva i propera. La prosa de la Dolors Garcia és directa, molt lleugera i agradable de llegir. Tan de bo una segona part amb la Gabriela de protagonista, aprofundint una mica més en la fama i les seves conseqüències.